NEUROSI

NEUROSI

NEUROSI

Del soterrani dels avis

vinc amb la pols encesa d’ahir:

nu, amb nafres a l’ossada,

grimpant pels esglaons, esbufegant

fins a la primera planta.

Arrossego cada ull i la mirada

es parteix en tres miralls antics.

Retrona un llamp esmorteït

a la paret ja calcinada;

ressegueixo la línia tènue

de la neurosi matinal.

               Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Última ronda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*