NEUROSI
Deixa un comentariNEUROSI
NEUROSI
Del soterrani dels avis
vinc amb la pols encesa d’ahir:
nu, amb nafres a l’ossada,
grimpant pels esglaons, esbufegant
fins a la primera planta.
Arrossego cada ull i la mirada
es parteix en tres miralls antics.
Retrona un llamp esmorteït
a la paret ja calcinada;
ressegueixo la línia tènue
de la neurosi matinal.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)