CANÇÓ D’AMOR 101

CANÇÓ D’AMOR 101

QUIMI PORTET (1999)

Una cançó d’amor definitiva. Després de les 100 anteriors vomitades a les ràdios d’arreu, tan sols restava la definitiva, oh cels!, la que anul·lés les precedents. L’amor a una petita noia, de mel, reduïda als complements auxiliars del seu cor de nina ensucrada. Portet porta la lletra al minimalisme hedonista del cos i les extremitats de la noia X en qüestió. Sí, és cert, ja ho sé!!!, que l’autor es refereix a una noia inexistent -les 100 cançons també ho feien- és per això que ja no es fan cançons d’amor? o si se’n fan són totes falses? o si…??? Prou! escoltem la música d’amor a una petita noia, de mel, reduïda als complements auxiliars del seu cos menut i les extremitats de la noia X en qüestió… 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Combat rock. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*