SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Ara que ja han passat les eleccions vull manifestar la meva perplexitat davant la crida d’algunes organitzacions independentistes a no votar. Ho dic ara, passada la comtessa electoral, per evitar falses connotacions i no encendre polèmiques electoralistes fora de lloc.
Perplexitat, sí, perquè sóc de l’opinió que qui promulga aquesta actitud només denota frivolitat, sectarisme i frustració, i són qualificatius que no m’agrada veure associats a l’independentisme. Considero un error democràtic i estratègic fer una crida a no votar. Vull recordar que els combatents que varen deixar la vida per fer front a l’alçament contra la república estaven essencialment defensant el dret a votar i encara avui no sabem quants són els morts ni on es troben enterrats. Ens vàrem alegrar o no de la davallada de la dictadura de Franco? Estem o no dins del joc d’una democràcia representativa? Doncs hem d’utilitzar totes les eines que el sistema actual ens ofereix, entre elles la d’exercir el vot per damunt de la ideologia.
Si volem actuar dins de l’àmbit de la política, si volem considerar-nos polítics hem de fer pedagogia, no es pot cridar a la gent a no votar. Al fer-ho estem alimentant el fantasma de la perversitat de la política, del que no hi ha res a fer, estem engreixant el tòpic cada cop més popular, de la maldat de la política i de tots els polítics.
Estic d’acord amb la tesis d’algunes organitzacions quan diuen: “el marc jurídic i polític blinda qualsevol perspectiva de canvi en el terreny exclusivament parlamentari, deixant les iniciatives de canvi profund a mans de l’oligarquia financera i política de l’Estat”. Però denunciar-ho, fer aliances per forçar a desmuntar aquest blindatge i propagar que existeix una altra concepció de país també es fa des del sistema electoral i parlamentari, buscant vies per esperonar la participació en unes eleccions. Sinó, perquè l’esquerra abertzale ha fet mans i mànigues per ser present a Madrid? Ei! Ara no s’hi val a dir que ells segueixen un procés històric diferent, perquè sempre l’han seguit.
Que no ens sentim en condicions organitzatives de fer front a unes eleccions d’aquest nivell? Que els esforços no són proporcionals als resultats? Que ara tàcticament cal concentrar els recursos a objectius de nivell local? Doncs siguem clars, transparents i per damunt de tot sincers. Qualitat que també se li demana, i actualment és d’agrair, a una organització política.
Quin és el problema? Que ens mirem el melic, no explotem la capacitat de diàleg i les possibles aliances puntuals i estratègiques (més eines de la democràcia) com si la por a la feblesa del discurs fos el dominant per no arribar a acords amb organitzacions ideològicament pròximes. Caiem a la trampa d’aquesta democràcia, avui “a mans de l’oligarquia financera i política de l’Estat”, que té el seu pilar bàsic en la divisió de la discrepància. Ens deixem recloure i tancar-nos a la puresa de la torre d’ivori. Som d’una puresa ideològica tan poc “tallada” que arriba a col·locar-nos profundament fins aïllar-nos de la realitat.
Realitat prenyada en el dia a dia de multituds de problemes socials a resoldre mentre es fa camí cap a la independència, problemes amb altres respostes polítiques que cal explicitar, difondre i defensar per a fer creïble la necessitat i la possibilitat d’una realitat nacional pròpia. Una de les formes de fer-ho, a més de l’activitat diària, és a través de les comtesses electorals siguin cara a Madrid, Brussel·les, o… allà on ens deixin.
Tanmateix, insisteixo, si aquestes modalitats de lluita no estan avui al nostre abast, no hi ha capacitat d’organització o capacitat de diàleg, el que no es pot fer, per respecte, per pedagogia, per la política en lletres majúscules, és llançar una proclama a l’abstenció la qual tard o d’hora retornarà com un bumerang, carregada d’indiferència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara ERC amb els 3 escons hauria de fer un grup parlamentari amb l’escó de Compromís al País Valencià i l’escó dels nacionalistes de GBAI a Navarra per sumar-ne cinc al Congrés.
I així tampoc no tindre que fer el badoc i dividir els vots nacionals al País Valencià amb ERPV i a les Balears amb ERC. I donar peu a romanços que no van en lloc i els que es dediquen a posar escuses de malpagador en tal de dividir encara més el vot i crear polèmiques estèrils que no van enlloc al País Valencià i les illes Balears.