SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
En l’anàlisi dels resultats electorals, alguns comentaristes destaquen l’ascens de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) com un avanç dels moviments alternatius quan l’objectiu d’aquestes organitzacions polítiques, més que oferir una alternativa en la forma de fer política, s’ha centrat en ocupar l’espai electoral d’ERC. La pràctica ho confirma, la seva manera de fer està més carregada de substitució des de postulats radicals independentistes que d’alternativa en el fer polític, si més no, tal com ho hem viscut des d’on, per contrast, tenim l’exemple de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV).
Ara fa quatre anys, al Vallès Occidental, entre tot l’herbatge polític curt i ras que ens envaeix, les CAV van florir com a col·lectiu organitzat. Les CUP també en formaven part, però, en el moment d’encarar les eleccions municipals de 2011 van decidir deixar les CAV. La submissió de la CUP a una estratègia col·lectiva, idèntica a la dels partits convencionals, els obligava a prioritzar la vàcua publicitat del nombre de llistes presentades per damunt de continuar en el si d’un projecte plural. Fins i tot a costa de perdre la veu institucional d’un regidor durant aquest nou mandat, com és el cas de Sabadell. Fet i fet, les CUP formem un conjunt sota un mateix embolcall de subordinació que les agrupa i acaba aïllant-les com els grills d’una taronja, des d’on competeixen amb ERC pel gruix de la pell.
És a les CAV on es posa de manifest una alternativa a l’acció política convencional. La seva exigència ètica, la capacitat d’agrupar un ventall més ampli de sensibilitats socials (hi cabien les CUP), la defensa de la sostenibilitat i per damunt de tot, la proximitat en la pressa de decisions, són els elements que les fan “alternatives”. No rendeixen comptes a cap organisme central, ni estan lligades de mans per un projecte nacional. Independents i sobiranes quan han de prendre una decisió, es poden moure lliurement, com ho fan els grans d’un raïm, sols vinculades al brancam per la fina tija de la coordinació.
Només l’empenta de la seva proposta innovadora pot donar el coratge per plantar cara als dinosaures de la política, els quals disposen de tota classe de recursos institucionals i compten amb l’abassegadora pressió mediàtica organitzada des de les respectives seus barcelonines. L’esforç de les CAV no ha passat desapercebut, les propostes i la forma de treballar, han generar confiança fins el punt que en aquestes eleccions han vist consolidada i augmentada la seva presència amb setze càrrecs electes a sis poblacions de la comarca, per damunt de la malaurada desafectació política que patim.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdona Sebastià, però tu que tens un peu a ICV i l’altre no sé on, ara no vinguis dient què és la CUP i què no és.
Cuida’t del teu hort, que necessita moltes reformes.
dius:
Informa’t una mica. Les diferents assemblees locals de la CUP del Vallès, varen apostar per prioritzar la marca CAV al Vallès abans que la marca Poble Actiu ( i no Viu com dius), que s’ha fet servir a la resta del pais. Malauradament un entès del tema va dilatar els temes júridics i finalment el calendari va obligar a la CUP a presentar-se com a Poble Actiu.
En fi, tot depèn de l’iniciativa amb que es volen veure les coses.
Hola,
Comparteixo políticament el projecte de les CAV, en primer lloc per l’alt contingut social d’algunes de les seves candidatures i en segon lloc per la forma de fer política d’algunes d’elles, qüestions que moltes vegades van lligades.
Penso però que l’enfocament i la idea que vostè entén per forma de fer política és molt diferent al què realment necessitem si volem tranformar la realitat.
Arreu trobem candidatures tipus raïm (que diu vostè) independents de la FIC , independents a seques etc… que no depenen de cap estructura supramunicipal i la forma de fer política és la mateixa o pitjor que la de qualsevol partit (tipus CiU, ERC o ICV). Tancada, sense arrelament social etc… el perquè és molt senzill. No aspiren a transformar la societat en un sentit o altre, simplement a gestionar el poder que li otorguen les eleccions cada 4 anys.
Vostè deixa de banda el “què”, per centrar-se únicament amb el “com”. Molt típic de la classe política per cert.
Penso que aquí està el quid de la qüestió: A les CAV hi ha uns quants exemples perfectes per explicar què és una forma diferent de fer política amb un horitzó de transformació política profund. Agafaré el de l’AEB.
A Badia, en un entorn social complex, han entès que per tirar endavant un projecte d’esquerres sòlid i transformador s’han d’organitzar allà on es mou la gent, el carrer. El Casal de l’esquerra de Badia, l’oficina dels drets socials etc… en són l’exemple. Només organitzant el carrer, creant estructures de treball diari etc. podrem transformar la societat. I imperdir que aquells que representen l’esquerra a les institucions “facin el burru”.
Penso que en la majoria de llocs on treballa la CUP és en aquest mateix sentit i per tant duen a terme una forma diferent de fer política. No orgànica sinó pràctica.
Llegint la seva biografia em pregunto, com pot una persona que porta tota la vida entre despatxos i governs municipals de partits com ICV, anar donant lliçons de formes diferents de fer política? Com poden els fracasssats de la transició que han abandonat el carrer i l’organització popular per fer “política de veritat” únicament a les institucions retreure a la gent de la CUP i de retruc a l’esquerra indenpendentista i alguns moviments socials, que son una simple substitució d’ERC?
Com un senyor amb la seva “experiència” es deixa endur per la mala llet i és incapaç de fer un anàlisi mínimament seriós dels resultats de la CUP? Si va al web del Ministerio del Interior i hi dedica una mica d’atenció, veurà que ERC baixa de forma general amb o sense presència de la CUP a tot el país.
Finalment, una darrera pregunta. A qui es refereix vostè quan parla de dinosaures polítics? Vostè es considera aire fresc?
Visca el Vallès roig!
Quico
Que té de dolent tenir un projecte nacional i local a la vegada?
Segona afirmació: “les CUP també en formaven part, però, en el moment d’encarar les eleccions municipals de 2011 van decidir deixar les CAV.” La CUP no va decidir deixar les CAV: la CUP no va poder seguir a les CAV. Com subtilment insinua en Manel al seu comentari, un cert entès amb molta iniciativa va bloquejar la presència de diverses assemblees locals de la CUP a les CAV. I, el pitjor de tot, sense haver-ho decidit democràticament en assemblea, de forma gens transparent i, diguem-ne, ben poc ètica. (Ai Manuééé, na vas pel bon camí.)
“Pensa globalment, actua localment”, sovint diem. Si no pensem en una visió estratègica de lluita a nivell nacional (a més de municipal), com pensem actuar i avançar cap a un Estat independent i un sistema no capitalista?
Quiero pensar que quien firma con el nombre de manel y utiliza mi correo electrónico, lo ha hecho de forma involuntaria (o uno de esos designios inescrutables de la informática), aunque cualquiera que quiera conocer la identidad del comentarista y abra el correo electrónico, verá que aparece el nombre de manuel navas, (un servidor) cando en realidad ni es mío, ni lo comparto
Primero porque, independientemente de la voluntad individual (que me consta,) de personas integradas en la CUP de algunos de los municipios del Vallés para seguir trabajando junto con las CAV, lo cierto es que el margen de maniobra de dejó la dirección de la CUP para la autonomía de las localidades fue nulo.
Según la propia Junta Electora Central, o las CAV se incorporaban como subdenominación dentro de la coalición CUP-PA, o bien las CUP del Vallés se incorporaban en las listas de las de las CAV, porque “No es posible, de acuerdo con una interpretación finalista del artículo 44,2 de la LOREG, que un partido que se integre en una coalición electoral en un determinado ámbito territorial, concurra en una coalición diferente, en una circunscripción que forme parte de dicho ámbito territorial”….”sin perjuicio de que se adopten denominaciones específicas en determinados distritos electorales, manteniendo la referencia a una denominación común” (Resolución de la Junta Electoral Central ante la consulta planteada por las CAV después de conocer que la CUP se presentaba a nivel general en la coalición CUP-PA)
No obstante y francamente no me parece de recibo que la dirección nacional de la CUP antes de adoptar la decisión e acudir CUP-PA, no haya tenido cuanto menos la cortesía de hablar con las CAV, habida cuenta el nivel de colaboración, para buscar soluciones legales al tema.
Las CAV (que no las CUP), nos tuvimos que movernos con muy poco margen de tiempo para aclarar la cuestión planteando a la Junta Central el problema y las posibles soluciones (que en definitiva son las que marcan la resolución).
Y esa es la razón formal-legal del por qué en el Vallés, lo que se define como movimiento municipalista social y alternativo no ha podido incorporar, como sucedió en las elecciones municipales de 2007, lo que se define como movimiento municipalista de carácter más independentista. Desde esa perspectiva, y para evitar malos rollos, creo que alguien debería indagar el por qué por acción u omisión posibilitó esa división, si fue casual o respondía a una estrategia, etc., etc.
Salud
Manuel Navas (adherit a l’Entesa per Sabadell y Representant Legal de las CAV en las municipals del 2011)