SAMFAINA VALLESANA

Aquesta vegada el Centre Cívic de la Creu Alta, l’antiga fàbrica de Cal  Balsach, va ser el punt de trobada per a participar a la sessió informativa. En una sala de l’últim pis els representants de l’Entesa per Sabadell, organitzadors d’ El Sabadell que volem, ens exposaren la informació recollida durant la setmana d’entrevistes a tots els agents socials del barri, les seves preocupacions i les reivindicacions més immediates. Alhora ens feren un petit resum històric del sector, ampliat en alguns moments amb anècdotes conegudes per les persones assistents.

A diferència de la majoria dels barris sabadellencs, la Creu Alta, no deu els seus orígens als fluxos migratoris de la postguerra. Les primeres edificacions es produeixen el segle XVIII a la cruïlla dels camins cap a Manresa (carrer Major) i Castellar (carretera de Prats de Lluçanès) dins del que era el terme de Sant Vicenç de Jonqueres. El Sabadell  d’aleshores, amb ànsia de creixement, no va parar fins annexionar-se el terme l’any 1904. La conseqüència va ser l’expansió de la Creu Alta com a prolongació de la ciutat durant el segle XX, i un territori on situar-hi les macro instal·lacions esportives de l’època: el camp de futbol del Centre d’Esports Sabadell i el velòdrom. El territori creualtenc, durant anys ha estat la seu d’una part rellevant del potencial industrial de Sabadell. En són una mostra els vapors de Cal Tous, l’Estruch o el vapor Cusidó, la fàbrica de Cal Balsach, les filatures Ribé  i els tallers de les Carrosseries Caba, de maquinària tèxtil Mota o els magatzems de fusta Cladellas, entre d’altres.

A les acaballes de segle, després de recuperar la democràcia, s’arrenga per ponent la zona degradada de la Riereta (claveguera a cel obert) amb la construcció de l’Eix Macià i l’adequació del Parc Catalunya. Al costat de les cases antigues amb els seus tradicionals patis s’alçaren els grans blocs comercials i d’oficines. Això significà per aquest sector del barri encarar el repte d’harmonitzar l’activitat comercial més rellevant de la ciutat amb la quotidianitat diària del veïnatge “de tota la vida”. Avui, la construcció de l’estació dels FFCC col·locarà el barri en un dels epicentres comercials de Catalunya. Conscients de l’impacte d’una infraestructura d’aquest tipus, els veïns s’han mobilitzar  (i l’Entesa s’hi ha adherit) perquè la nova estació sigui denominada “Creu Alta” amb l’intent de tornar a posar en el mapa el nom del seu territori, si més no en el ferroviari, esborrat amb la històrica annexió.

Aquestes característiques de “poble” també es mostren demogràficament. La Creu Alta acull el 8,61% de la població de Sabadell, 17.919  persones empadronades, el 22,7% de les quals és menor de 25 anys i el 38,9% no és major de 49 anys. En resum, estem davant d’una població jove i d’adult jove. El domini d’edificació de casa baixa amb ocupació molt estable, fa que la proporció persones nouvingudes estigui al voltant del 10%, tres punts per sota de la mitjana de Sabadell.

La dinàmica associativa és molt potent i acumula experiència de treball col·lectiu, on la Festa Major n’és l’exponent més rellevant. Als nuclis històrics del Casinet, el Teatre Sant Vicenç, l’Associació de veïns, amb l’Estruch i ara el centre Cívic de Cal Balsach (proposat per l’Entesa quan es pensava en situar-hi les dependències municipals d’Esports), són entitats i espais que, complementats per la Biblioteca dels Safareigs, els grups d’esplai, les escoles i el Casal de la gent gran, fan del barri un sector potent en recursos socioculturals.

Tot i així els agents socials exposaren mancances significatives, com la falta d’un institut de secundària i un centre integral de la gent gran dotat de pisos assistits. Davant d’aquestes peticions, els representants de l’Entesa explicaren com la seva oposició a la requalificació de la Caserna de la Guàrdia Civil anava encaminada a facilitar terrenys per aquest tipus de serveis. També inquietava als interlocutors no poder oferir recursos d’habitatge per la gent jove i foren unànimes en defensar prioritzar l’ampliació nord del Centre Cívic de Cal Balsach així com dotar de tarima la sala d’actes utilitzada per les escoles. Una preocupació generalitzada és la pèrdua de l’oferta comercial de proximitat, per l’absorció de l’Eix Macià, principalment  a l’avinguda de l’Onze de Setembre. Amb aquest bagatge informatiu, una mica arronsats pel fred, iniciàrem la visita al “poble”.

Encara que no et facin una introducció històrica, en fer el tomb per la Creu Alta després de dotze sortides passejant pels barris, de seguida notes l’embolcall d’un territori singular. L’arquitectura de les cases, la trama urbana, la història amagada a cada racó enjardinat, el Centre Parroquial Sant Vicenç, la plaça central amb la creu de terme, els noms dels carrers, la històrica carretera de Prats i el carrer Major, les quadres industrials, etc. Passis per on passis encara pots inhalar un efluvi subtil, erosionat pel temps, del poble que va ser i la ciutat va arrabassar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!