Regressions
Reflexions amb dades
Palestina i Israel: qui trenca les treves i qui respon?
Quan sembla que finalment s’imposa un alto el foc, el balanç de la darrera “escalada” a Israel-Palestina és tan esfereïdor com de costum. Fins la nit del 19 de novembre, 102 palestins morts (com a mínim 40 d’ells civils i 19 menors) i 3 israelians. El discurs hegemònic és aquell de que “Israel respon als atacs de grups palestins”. “Israel respon” és una frase que sentim fins i tot entre aquells que més aviat simpatitzen amb la causa palestina… i no és casualitat: els medis es limiten sovint a reproduir les notícies que els arriben de les agències i, a les agències, el punt de vista palestí rarament hi queda reflectit. Però qui trenca les treves i qui respon, en realitat? Què diuen les dades?
En un article al Huffington Post, la Nancy Kanwisher analitza 8 anys de dades corresponents a la segona Intifada, entre setembre del 2000 i octubre del 2008. En particular, es fixa en el que anomena “pauses en el conflicte” (períodes d’un dia o més en que no hi ha morts en cap dels dos costats) i analitza qui és responsable de la primera mort després d’una pausa en el conflicte. La conclusió és ben clara: el 79% de les pauses les trenca Israel matant palestins i només el 8% les trenquen els palestins matant israelians (per al 13% restant, tots dos cantons maten el mateix dia). Per a pauses més llargues el balanç és encara més dramàtic: Israel trenca el 96% de les pauses més llargues d’una setmana i totes les pauses de 10 dies o més.
Figura 1. Per pauses de diferents durades, la gràfica mostra el percentatge de vegades amb què cada bàndol trenca la pausa matant algú del bàndol contrari.
Queda clar, per qui encara en tingués dubtes, que el mite d’un Israel atacat pels seus veïns i que no fa més que defensar-se és un producte de la imaginació dels professionals de certes agències publicitàries.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt trist que sigui la població civil (la israeliana, però sobretot la palestina)qui pagui els plats trencats dels respectius dirigents.
No tots tenim la imaginació que vostè té al dir que els atacs que reb Israel dels seus veïns són un mite… Per cert: per vostè les cambres de gas també foren un mite, o un muntatge del sionisme internacional?