L’octubre passat vaig compartir el primer lliurament de les meves Consideracions polítiques sobre la gestió de la COVID19. En aquella primera entrega vaig explicar els conceptes bàsics de la matemàtica de la propagació d’epidèmies, element bàsic, pensava (i penso), per poder reflexionar rigorosament sobre tot el que s’ha esdevingut durant el darrer any. En un
La taxa de mortalitat d’una malaltia és el nombre de defuncions causades per la malaltia en una població concreta, per cada (per exemple) milió d’habitants i en un període de temps determinat. Per esbrinar la taxa de mortalitat de la COVID-19 a Catalunya d’ençà de l’inici de la pandèmia, per tant, només hem d’agafar el
En la primera entrega d’aquesta sèrie vaig explicar els conceptes bàsics d’epidemiologia que permeten avaluar críticament la gestió de la pandèmia. No vaig entrar encara en consideracions polítiques, que és l’objectiu de tot plegat, cosa que sí faig en aquest segon lliurament i en el proper (o propers, qui sap). En particular, en aquesta segona
Aquest matí, arran del debat sobre la conveniència de tancar o no centres educatius, he publicat una imatge que posava de manifest que, per exemple a Tarragona, hi ha força instituts amb dades que fan suposar l’existència de més d’un cas en el mateix grup classe. Agafem l’Institut Tarragona, per exemple. Tenen 4 positius PCR
Hem parlat molt de la pandèmia de COVID19 però em sembla que no s’ha fet cap intent seriós de fer una lectura política de la seva gestió a l’estat espanyol i a (la comunitat autònoma de) Catalunya. Per precisar una mica més: no em sembla que se n’hagi fet una lectura política més enllà de
En un article recent a El Periódico, el Michele Catanzaro posava la lupa sobre les prediccions que un equip de científics, amb Mitjà i Arenas com a caps més visibles, va fer durant la tercera setmana de març. Aquestes prediccions suggerien que les UCI de l’estat espanyol podien col·lapsar, a causa de la COVID-19, durant
Els anys més durs de la crisi i de les retallades, i especialment el 2012, les matrícules universitàries a Catalunya es van encarir considerablement. Ara, la iniciativa legislativa popular ILP Universitats busca revertir una part d’aquest encariment. Reclama, en particular, una rebaixa del 30%, una mesura que, per altra banda, ha estat aprovada pel Parlament
Això que faré ara (comptar els que no eren a la taula d’en Bernat) no s’hauria de fer; fins on jo sé, no s’ha fet mai en cap referèndum o elecció. Faré els càlculs que faria si treballés per l’estat espanyol, uns càlculs que són terriblement injustos amb l’independentisme… per no parlar de les persones
Acabàvem d’encetar el 2013 i el Roger Palà i el Xavier Sala i Martin s’estomacaven digitalment i pública a les xarxes socials. En Sala i Martin havia escrit un article a La Vanguardia explicant que la majoria del frau fiscal prové de petites quantitats evadides per la majoria dels ciutadans. El Palà li contestava que,
Fa unes setmanes vaig escriure una entrada on parlava de la recurrent teoria “soleturista” de les dues Catalunyes, i de com les dades de renda familiar disponible a nivell de municipi semblen desmentir la teoria. L’article va tenir força impacte i, a banda de molta gent que va fer-ne comentaris positius, un sector de l’esquerra
Arran de la recentment divulgada festa de (part de) la “jet set” catalana a Cadaqués, en Joan Mena ha fet una piulada que ha aixecat força polseguera. Diu en Mena: El dia que Rahola celebri les seves raves a Badia del Vallès, llavors hauran entès com és el nostre país… — Joan Mena Arca (@joanmena)
Diu l’Albano Dante Fachin que rebutja acords amb Convergència (PDC) perquè és un partit “pròxim al PP”. El que em sobta és que Podemos combini aquest discurs dur amb el PDC amb una evident i gens dissimulada voluntat de pactar amb el PSOE per un govern al Reino. És clar que el PSOE s’autodefineix com a
Són dies de loteria de Nadal i d’Assemblees de la CUP, i tothom s’atreveix amb la teoria de la probabilitat… més encara vist el resultat de l’Assemblea. Tan és així que, fins i tot, la gent s’ha animat a denunciar el “pucherazo” amb l’argument que un empat a 1515 és pràcticament impossible. “La probabilitat és
Tinc una idea “loca”: Junts pel Sí i la CUP es comprometen a investir president el 21 de desembre a Mas o Junqueras, segons si Convergència o ERC, respectivament, treuen més vots el 20. Crec que la proposta té una sèrie d’avantatges sobre el dilema (perillosísim, em sembla, per l’independentisme) que tenim sobre la taula:
La recent entrevista de la Mònica Terribas a José Luis Bonet Ferrer, president del Grupo Freixenet, va resultar altament ulcerativa. Deixant de banda el paternalisme i la demofòbia (tant quan parla del procés independentista com quan parla de Podemos), el senyor Bonet Ferrer irrita amb el tòpic de “la cultura de l’esforç”: en José Luis