S’ha dit encertadament que quan alguna cosa important desapareix sense deixar-ne una altra substitutòria s’origina un buit i confusió. Aquesta observació és adequada a l’àmbit de la política.
La democràcia s’ha esvaït o potser s’ha anat diluint, els canvis soferts en els últims vint anys, els anys de trànsit entre els dos segles, entre la postmodernitat i la contemporaneïtat, han transformat la societat i l’han deixada orfe de referents. El buit que ha deixat la política és ocupat per la no- política i la representant organitzada d’aquesta és el populisme, el missatge primari sense cap mena d’elaboració intel·lectual que destil·la racisme, xenofòbia, rebuig de la diferència.
El populisme és desvergonyit, es fonamenta en els budells i no en la reflexió, es recolza en la misèria intel·lectual i la pobresa econòmica. El missatge, simple i barroer però amb un eco no menyspreable social, s’estén en expressions subtils o descarnades als discursos i programes dels partits polítics amb un model de societat, amb ideologia. El populisme no en té d’ideologia però el seu contacte enverina. I malauradament ha enverinat el bon discurs de CiU per boca de Duran i Lleida.
Desconcertada he escoltat les paraules dén Duran, que lidera una formació que s’identifica com demòcrata-cristiana i és la veu de CiU al Congrés. L’immigrant pot tolerar-se com a servent de la burgesia dels barris alts, però no a l’escola ni al veïnatge, són paraules duríssimes, extravagants, errònies, insultants. Populisme en estat pur, com el de n’Albiol.
Nosaltres no donem el vot al PP, en rebutgem la ideologia i el discurs. No votem candidats com n’Albiol, els rebutgem. Quan Duran ha assumit el discurs de la supèrbia anti-immigració, argumentat amb els tòpics del populisme més rebutjable quan parla de la convivència o més ignorant quan parla de l’escola, quins dubtes no hem de sentir sobre el nostre vot ?
El populisme es presenta com un -isme del poble, però és una malaltia endèmica del sistema democràtic, una cèl·lula destructiva que s’alia amb el malestar del carrer o d’un carrer i es disfressa en un partit. El bon discurs político-electoral de Duran és , malauradament, infectat de populisme, cal reflexionar i extirpar la malatia d’arrel, cal que CDC no en permeti la infecció político-social. Cal una rectificació sincera i exemplar. No és aquest el discurs ni de CDC ni d’un partit demòcrata català. Així no es guanyen vots, se’n perden i amb ells les lleialtats.
Cal mantenir-se amatent i no deixar caure en el buit l’espai honorable de la política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és el discurs de CDC, però és el discurs del cap de CiU a las Cortes españolas… En aquest tema i en altres, potser que CiU s’ho faci mirar… Duran i Lleida és el corcó españolista i dretà de CiU, segurament si ingressés al PP estaria més satisfet i CiU més tranquila…
A veure si se’l queden i deixar d’emprenyar.
Carme-Laura, tens tota la raó. A mi també m’han semblat unes declaracions indecents, dignes del Josep Anglada. Quina poca vergonya s’ha de tenir per dir que els immigrants ens perjudiquen econòmicament com a veïns, però no pas com a servents.
Veient com va la cosa, no em queda més remei que votar ERC a les Corts espanyoles, amb un Alfred Bosch que representa el seny i la racionalitat. Qui ho havia de dir!!
Per altra part, he tingut ja molts consellers d’ensenyament (o educació), al principat i ara al sud del Sènia, i la veritat és que has estat de les millors. Crec que el Sr. Bargallò si haguès continuat ho haguera fet bé, però no va poder ser.
És cert, ha estat un discurs barroer i sense fonaments, per Catalunya i per la península hi han passat multitud de pobles, tots som fills i filles de la diversitat de cultural i això en Duran també ho sap, no admetre-ho és fer un discurs a mitges per aprofitar-se del deseconeixement d’alguna gent, és trist, deu ser el seu tarannà, s’avança i després ha de demanar perdó, com amb la Joana Ortega.
Ni soc CiU ni us voto, però moltes gràcies per defensar el bon nom de la política.
Molts votants de Convergència no han tingut mai veu al Congrés de Diputats. Mentres des de la tribuna d’oradors, el portantveu segueixi parlant de “nuestro país”, “nuestra tasa de desempleo”, “nuestro PIB”, …, és evident que molts dels seus votants no s’hi senten representats. Això no és un problema només de Duran. Roca ja ho feia. i també Molins i el mateix Xavier Trias. Tot i això, CDC manté una massa fidel de votants, no sols per la seva innegable habilitat política, sinó també perquè les alternatives de la dreta i de l’esquerra espanyoles fan tremolar hipotètics abstencionistes i empenyen votants a portar el cove a Madrid per garantir que algun peix hi pugui caure. La política del peix al cove sembla ser l’únic full de ruta que tenim, l’ha posat en pràctica tant CiU com ERC. Nosaltres hi portem les xarxes plenes i els esforços consisteixen a negociar que ens hi omplin el cove. Però no amaguem el cap sota l’ala. Tenim el país que tenim i a Catalunya els votants, quan de Madrid es tracta, fan molta més confiança als qui reparteixen la xarxa que els qui paren el cove.
Totalment d’acord amb el contingut del text que publiques. I felicitats, especialment quan la desautorització prové d’algú de la mateixa coalició.
Però no n’hi ha prou. Calen fets. Davant discursos i actituds així calen fets. Un, evident, canviar el cap de llista o donar-se de baixa de la coalició.
L’altre que mai fareu els convergents perquè deixaríeu de defensar les classes socials que defenseu. Tallar els problemes d’arrel. Per exemple, posant fi a la tria d’alumnes que practica l’escola concertada amb diners públics. Oi que no ho fareu això? No, porteu massa anys permetent-ho, permetent-ho i promovent que el sistema escolar d’aquest país sigui clarament un sistema que practica la segregació escolar. I això és el que al final acaba promovent i permetent discursos de legitimació del feixisme com el d’en Duran.
Carme, si de debò creus el que has escrit, calen passos endavant. I passos valents!
Completament d’acord amb en Duran i Lleida.
El dessarrelament cultural també ha propiciat la immigració. La immigració com ha vingut a Catalunya empobreix Catalunya perquè ha vingut tant si volem com si no gent de fora no només amb misèria econòmica sino també cultural.
La immigracióÇ(que no els immigrants) en el 99% dels casos és un fenómen maligne per a la població receptora. Especialment si és massiva. Això val tant per a qualsevol origen i qualsevol època. Només amb la història de la immigració occitana del XVIII com les massives castellanes del XX han estat un desastre per a la llengua, la cultura, la seguretat, la ètnia. Només ha beneficiat els empresaris de sempre que s’han beneficiat per poder imposar un sous baixos i no pagar-ne els cars costos socials, culturals i ètnics.
Sra , Carme Laura . Coneixent la trajectoria del Durante y Lérida , no comparteixo l’opinió de què les declaracions , siguin per aconseguir una major integració dels inmigrants .
Amb aquest “pajaru” sempre s’ha d’anar una mica més enllà.
Imagini que per part d’algun grup d’inmigrants , es produeixen répliques , insults , manifestacions ……. ( si cal el grup , es pot promocionar ) , ja tenim la cohesió social malmesa , i es clar sense cohesió el Sr. Duràn diria que no es la situació més propicia per parlar d’independentisme , ni concerts ( especialment si ell , no es el solista principal ) .
Sra. Carme Laura : una vegada més li demano coherència , no es pot tenir un curriculum amarat de catalanisme com el seu i votar un element com aquest , el seu partit mereix bones persones . Fins quan ho resistirà ???.
Moltes gràcies per les seves portacions .
La solució seria pujar els impostos als nadius, és a dir a tot el que tingui DNI espanyol, excepte als nacionalitzats.
Pujar.. diguem 2 punt del *irpf.
Amb aquests diners es podria integrar als immigrants.
I el Copago en sanitat solament per als nadius, exceptuant als immigrants, per exemple.
Carme-Laura, estic totalment d’acord amb el teu argumentari i finalment amb aquest tipus de desautorització que fas d’en Duran. D’ell podem dir moltes més coses negatives, però amb lo que apuntes, ja ni ha prou.
Gràcies.
Aquesta mena de discurs pot arribar a ser molt perjudicial, senyor Duran i Lleida.
Jo sóc professor de secundària des de fa més de vint anys, primer a l´escola privada, després a la privada concertada i ara per ara, a l´escola pública. El senyor Duran i Lleida, no.
Dins les escoles, el problema real és la acumulació d´alumnat immigrant en un mateix centre. Moltes escoles concertades, que reben diners públics, no ho oblidem, fan servir certes estratègies per a evitar rebre alumnes immigrants. De detalls, els que volgueu.
He tingut alumnes sudamericans excel.lents, mediocres i nefastos, és a dir, no hi ha cap diferència a causa de l´origen. Òbviament, aquests alumnes han de ser capaços d´entendre i expressar-se també en català, i això suposa també un esforç que cal reconéixer.
Senyora Laura Gil, totalment d´acord amb les seves paraules.
Sra. Carme-Laura Gil baixi, si us plau, d’una vegada de la torre d’Ivori. Ja n’hi ha prou de donar lliçons de bonisme!
El que diu Duran és la realitat. Vostès amaguen la realitat perquè no els agrada. Jo he portat els fills a una escola pública de Vic i li puc ben assegurar que el nivell de la classe amb tants immigrants baixa i molt. A secundària ja m’he cuidat que anessin a una bona escola concertada que mitiguen millor l’impacte negatiu de l’immigració.
Pel que fa a l’habitatge vagi vostè, senyora, al barri del Remei de Vic. Hi ha hagut un èxode de població autòctona espantada per l’invasió de negres i moros (perdó, subsaharians i magribins) que fa por. Els preu dels pisos es van enfonsar i alguns han hagut de malvendre els pisos per no sentir-se estrangers a casa seva.
Reflexioni Sra. Carme Laura Gil i pensi pel seu compte. Deixis de tòpics i trepitgi la realitat. No s’amagui darrere tòpics i llocs comuns.
Jo també sóc independentista Sra. Gil, però això no em converteix automàticament en un gamarús.
No voto CiU, però gent com vostè fa que hom tingui respecte a CiU. Estic absolutament d’acord amb tots els seus raonaments sobre aquesta qüestió. Duran ja sabia les múltiples reaccions que provocaria -internes i externes- i després de fer el càlcul (desviar l’atenció d’altres problemes i apropiar-se d’un tema molt viu amarat de demagògia en els carrers) ha decidit que li sortia rendible. És el que defineix vostè molt encertadament com a populisme. És cert que, segons com, la immigració genera greus problemes de tot tipus, però és del tot indecent culpabilitzar als més febles i explotats dels problemes que generen. M’explico: qui té capacitat per a gestionar el flux miratori i el seu assentament? Per què, doncs, Duran no es queixa dels organismes qui en tenen competència? Per què obvia la pròpia responsabilitat sobre la inexistència de polítiques eficaces sobre l’impacte migratori? Per què no es van elaborar polítiques específiques i amb recursos en els nuclis on la nova immigració superava el terç de la població autòctona? Per què ningú -i aquí cal apuntar a gairebé tota la classe política- van girar el cap cap a una altra banda? S’han comès molts errors de bulto, però que a sobre es vulgui culpabilitzar als pobres -sigui quin sigui el color o la religió- de voler millorar el seu nivell de vida, d’empitjorar el nivell de vida dels altres pobres i de les classes populars, és simplement indecent, èticament vomitiu, i més quan s’ha deixat fer aquestes bosses i guettos sense ni moure ni un dit. Personalment Duran em regira l’estómac i també vull dir perquè. Diu que és demòcrata-cristià, un demòcrata tal que literalment proclama “que se li en refot el dret a l’autodeterminació”. I un cristià tal, que sempre està del costat dels poderosos i que de la llimosna en fa publicitat política.
Mai he set i difíclment seré, per principis, votant de CiU, però estic totalment d’acord amb la seva valoració, senyora consellera. Ha arribat un moment que davant l’espiral guerracivilista en la que entrem, sense adonar-nos, pot tenir conseqüències nefastes per a tothom, tot i que sempre patirà qualsevol xocada civil, i l’han patit històricament, les classes menys afavorides i a les quals ens van afegint a la resta i poc a poc, l’actual classe dirigent.
Quan escolto les paraules carregades de falsetat i odi de l’irresponsable dirigent de PxC, paraules com les del famós alcalde populista de Badalona i les afirmacions de dirigents de partits com el que vostè descriu, únicament i exclusiva per obtenir uns quants vots més, s’apodera de mi una profunda ràbia-tristesa, perquè em recorden discursos enaltidors d’aquells que sortien al NO-DO fa anys. Tot plegat em fa dubtar fins a on estem portant aquesta democràcia nostra i que ens va costar tants anys de lluita aconseguir.
Cada vegada llegim menys o pràcticament res i valdria la pena no perdre mai la memòria històrica, la real, la colpidora,… per cercar quins són els veritables culpables de la stiuació a la que estem subordinats i immersos. Em permeto recomar-li dos llibres (que suposo ja ha llegit): “Las benóvolas” de Jonathan Litell (premi Goncourt 2006),i “El holocausto español” de Paul Preston. Ambdós ens farien rumiar, potser.
Sra Carme, voste fa que ancara pugue creure en alguns politics i en sento molt agreit de comtar amb la seva amistat. El Sr Duran es un espanyolista reputat disfrassat de catalanista i amb ell no poden contar per una Catalunya LLiure ni tan sols a una gran autonomia. Una Abraçada.
Benvolguda Carme-Laura
Fa anys ens vàrem batre, en el més bon sentit de la paraula, des les escoles del CEPEPC. Sovint no ens posàvem d’acord, però sempre ens guiava el respecte.
No sóc ni proper a CDC ni votant, però t’agraeixo profundament que hagis aixect la veu per posar fre al discurs barroer d’un cada vegada més nombrós sector de la societat catalana. Què se n’ha fet, de la Catalunya gresol?
<a href=”http://www.mvpsupra.com/ on hot sale now,we carry a large inventory from Supra Footwear, Including Supra Shoes,Supra Skytop And Supra Avenger,Supra Bandit,Supra Bullet.