Elogi de la política
Arribo ara del Debat Nebreda-Sanchís que hem organitzat la gent que formem Sant Feliu Decideix. El Debat ha anat bé, un to correcte, dialogant i cadascú defensant les seves posicions. En principi aquest hauria de ser un post situant les meves impressions en l’eix nacional (català-espanyol), però hi hagut algun comentari de la Nebreda que m’ha inspirat respondre sobretot perquè el fons del comentari es compartit per molta gent inclús de posicions ideològiques oposades. És el comentari sobre la necessària regeneració política i que els partits “són empreses que viuen pels seus clients” que m’ha fet esgarrifança.
Primer perquè parlar així quan un ha estat conseller o diputat durant un grapat d’anys i només ha provat la mel de la política, jo que vaig pels vint anys de militància de base, em desperta un cert somriure. Sobretot perquè si tant dolent és el sistema denuncia’l i renuncia-hi quan hi ets, no quan te’n fan fora.
Segon perquè en política hi veus el pitjor de la condició humana, però també, i molt menys vistós, el millor. M’admira encara ara veure companys que fan política a peu de carrer, que deixen hores de la família i del seu negoci per vocació, per uns ideals, per voler fer un poble i un país millor. Que s’exposen a ser assenyalats pel carrer per pensar i defensar el que creuen. Però que bonic és parlar de la política des d’una tribuna amb tòpics d’aquells que tan agraden i que no has de demostrar res. Però fer-ho a peu carrer és una altra cosa! M’agradaria veure molts d’aquests messies salvadors i regeneradors parlant del pressupost municipal, del porta a porta, de la llum d’quell carrer que no va o de quin model de poble volem.
M’admira veure com tota aquesta gent es despatxa a gust amb la feina de milers de persones que com formiguetes lluitem des dels partits (sigui el color que sigui) per canviar les coses cada dia, perdent hores de feina, d’estar amb la família i amics per fer aquella pregunta, aquell article, aquella moció, preparar aquell acte i preocupar-nos pel nostre entorn més immediat. I es fa sense grans discursos, sense grans declaracions i sense aplaudiments però de forma continuada i constant en el temps. M’agradaria veure aquests salvapatries que duren de Nadal a Sant Esteve fent aquesta tasca.
En certa forma en Sanchís ho ha vingut a dir, però jo ho crec fermament. Crec que el que aquesta crisi ens ha de portar de positiu és el recuperar determinats valors: l’esforç, la constància, la dedicació, el millorar cada dia. El entendre que s’ha acabat el fer-se ric d’un dia a l’altre sense produir ni aportar res, sense esforç. Espero que aquesta recuperació de valors passi també per la política, per entendre que ara més que mai cal política en majúscules i no més experiments de falsos profetes regeneradors que des de la seva tribuna privilegiada, guanyada per la suor de molta gent que els ha fet la feina a peu de carrer i a peu d’urna, ara critiquen el sistema del qual han viscut. Perquè si no voldrà que no hem entès la gran lliçó moral del que ens està passant.