PETITA RESURRECCIÓ PER A LA "NIT ESTELADA" DE VAN GOGH Jo em trobava als Estats Units (a Bloomington, a l’estat d’Indiana) fent una recerca sobre el Jesús istòric i l’adulteració del Nou Testament. Era l’any 1988. Aquell estiu avia fet de monitor en un camp de treball al Plà de Toirigo, a la Vall de
Amics i amigues, companys i companyes, saludats i saludades, de l’únic Arenys de Munt que hi ha al món! Com que no m’agrada enviar postals, i a més a més no tinc a mà la vostra adreça, he escrit unes ratlles que he enviat als meus germans, sobre una visita que vaig fer al cementiri
bolo al clap de mataró … amb col·laboracions … pol caturla al baix i contrabaix i albert almansa al clarinet … l’anna guillem substituirà a la montse al violoncel … a les 22.00h al clap … joan
per les nostres terres és habitual trobar grups de versions especialitzats en un solista o conjunt, i fins i tot grups clònics d’altres grups … ara em venen al cap els smoking stones, els please (u2), els synchronicity (the police), etc … deixeu-me que us parli avui d’un que segur que no n’haureu sentit a
Em desperto a tres quarts de sis de la matinada. Des de casa sento el ritme persistent i llunyà d’uns timbals. Uns cops profunds i espaiats, esmorteïts. És com el batec d’un gran ésser eteri, d’un cor invisible i benèvol que lentament et penetra i t’hi acompasses. Darrera d’ells m’arriba encara el so punyent i
anem pel post 92 i encara no ens hem presentat … aprofitarem que fa dos dies que tenim bloc a mesvilaweb (http://blocs.mesvilaweb.cat/relk) i que avui n’estrenem un altre a ritmes.cat (http://blogs.ccrtvi.com/relk.php) per fer-ho … hi ha alguna sorpresa, no? … com el 71% de semblança entre la maira i el gabriel byrne, o el 57%
el dia 3 de gener vaig fer la primera visita de l’any a robafaves, una botiga de llibres i discos de mataró … vaig sortir-ne amb 15 cedés sota el braç: una caixa de 10 compactes d’astor piazzola (genial), el triple "orphans" de tom waits (encara l’estic païnt), el "viva!" de sanjosex (imprescindible … i
sempre porto a sobre un paper on tinc un llistat de coses pendents, coses que a mida que puc vaig fent i així les elimino de la llista … n’hi ha alguna però, que s’eternitza i sempre que renovo el paperet la torno a apuntar … una d’elles parla d’un dijous que mai arriba …
les nostres entrades anteriors les podreu trobar a http://relk.blogspot.com