per les nostres terres és habitual trobar grups de versions especialitzats en un solista o conjunt, i fins i tot grups clònics d’altres grups … ara em venen al cap els smoking stones, els please (u2), els synchronicity (the police), etc … deixeu-me que us parli avui d’un que segur que no n’haureu sentit a parlar gaire o gens: galetes franklin …
galetes franklin és un grup de versions d’aretha franklin on hi ha tres components de relk (maira, coqui i joan) i tres no-components de relk (mónica, ferran1 i ferran2) … el repertori, d’una hora i mitja aproximadament, està format per una vintena llarga de clàssics que fa gairebé ja 40 anys es van fer populars en la veu de la cantant de memphis … tenim myspace i tot …
amb galetes, assajem alguns dimecres al matí a casa d’en coqui, a cardedeu … dues horetes … el temps just per fer un repàs al repertori i xerrar una estona sobre si tal local o tal altre voldran que hi anem a tocar i ens pagaran alguna cosa … sovint, mentre toquem em ve al cap una imatge recurrent … entro en una mena de mirall que reflecteix la imatge oposada i visualitzo un conjunt de quatre negres de memphis, ben alts, tipus jugador de basquet, amb dues cantants despampanants (també negres, eh) i amb una mitjana d’edat que supera la ratlla dels trenta anys, que tenen el curiós costum de reunir-se alguns dimecres al matí, a l’hora que la gent normal treballa, per repassar -ja se’l saben- el repertori de, per exemple la maria del mar bonet o en lluís llach … i em poso a riure sol … i els altres em miren i pensen: “de què riu aquest ara?” … i jo penso: “estem tots ben sonats”
joan
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!