Cada vegada que s’’acosten les eleccions, torna aparèixer el fantasma de la llengua. Aquesta vegada porta la disfressa de TV3. Sembla que els valencians hàgem estat condemnats per algun déu ben mortal a viure sense tranquil.litat lingüística. Gràcies a la Generalitat Valenciana no oblidaré mai més l’’aniversari de la meua neboda. El 9 de desembre és el dia que sense avís i amb nocturnitat el nostre govern va decidir clausurar el repetidor de la Carrasqueta. Em vénen al cap moltes i moltes emissores alegals de ràdio i televisió que demà continuaran emetent perquè ningú els ha posat cap tipus d’’impediment. No us preocupeu, podreu continuar sintonitzant els canals pornogràfics també alegals o veient programes de teleescombraries o sentint algun locutor d’’una ràdio legal que utilitza l’’insult o la manipulació com si foren arguments. No passarà res. Si teniu remordiments, hi ha una altra emissora de ràdio alegal que us farà companyia mentre reseu el rosari per ser perdonats. Tres-cents anys desprès tornem a viure una nova persecució. És absurd, en el segle de la tecnologia, de la comunicació, en què podem tindre accés a molts canals que parlen en moltes llengües, no podem viure en la nostra llengua. Des de les institucions se’’ns predica el bilingüisme, però cada dia es practica el no-ús de la llengua pròpia. Els valencianoparlants ens hem convertit en una rara avis. Cada dia assistim a noves discriminacions lingüístiques que hem aprés a acceptar. No demanem gran cosa, demanem el dret a viure en una societat normal, amb una llengua normal. Demanem el dret a tindre una televisió digna que normalitze la llengua i la cultura dels valencians. Aquest era un dels objectius de la Llei de creació de Radiotelevisió Valenciana, objectiu que no s’’ha aconseguit.
Agnès Tudela 21 de desembre de 2007