Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

8 de març de 2006
Sense categoria
19 comentaris

Nasquem amb defecte, els valencians?

Em negue a pensar i creure que els valencians patim
alguna greu deficiència que ens impedeix comprendre les coses. Seria terrible
que algú poguera demostrar que estem condemnats a no comprendre i acceptar la
teoria evolutiva darwiniana o que la Terra és redona i gira sobre el seu propi
eix. Així doncs, quan els valencians mirem de prop un ximpanzè com a molt podem
arribar a ponderar que l’àvia Pepica li té una retirada, o viceversa; tanmateix,
això que la Terra és redona, per molt que ho diguen els documentals de la tele
i ho posen en els llibres, no ens ho acabem d’empassar. Som molt llestos,
nosaltres, i ara vindran doctes de cuina a explicar-nos que el català i el
valencià són la mateixa llengua: poc se’n dóna, de gat a conill!

Ni pensar-ho ni ensomiar-ho, que diria l’àvia Pepica: els
valencians i les valencianes no estem menys predisposats a entendre la història
o la lingüística des d’un punt de vista científic i no emocional. Em negue a
pensar i creure que patim, com alguns prediquen, per comoditat o per por, alguna
greu deficiència que ens impedeix entendre les coses. Deia la mandrosa rabosa
de la faula, quan passava sota els alts xanglots de raïm de la parra: està
verd…

Qüestió a banda és admetre que el País Valencià, com
qualsevol societat que ha patit i pateix profundes deficiències culturals i
democràtiques, ha estat objecte d’un greu enverinament polític i social que ha
tingut en el conflicte lingüístic la seua arma d’enfrontament. Se’ns ha
enfrontat a benefici d’un altre, que és qui guanya amb el conflicte i la
discòrdia. Digueu-li Espanya. De la manipulació de les masses, l’ascens del
nazisme a Alemanya ens en pot donar les claus comprensives i el mètode emprat.
Goebbels continua sent un mestre de la manipulació que per ací ha fet escola i
té molts alumnes, des del més mediocre González Pons als més conspicus Zaplana
i Acebes.

Contra el verí de la manipulació no hi ha més antídot que
la defensa a tota ultrança dels models científics, els arguments basats en la
raó i l’exigència del respecte democràtic. Bandejar aquests principis, ajornar
la seua defensa, condemna la nostra societat a quedar en mans de desaprensius.
Com ara el PP. Com ara els espanyols, siguen del partit que siguen.

No puc admetre, per tant, les raons de l’apocament i de
la por. Apel·lar a “la realitat sociolingüística” del País Valencià per callar
i ocultar sine die la catalanitat de
la llengua dels valencians és una claudicació davant l’agressió planificada de
l’espanyolisme de conseqüències irreversibles. No podem callar per no ofendre
els qui no volen que el valencià siga català, de la mateixa manera que neguen
que siguem parents dels ximpanzès o s’oposen a admetre que la Terra té forma de
baló. Ai, Galieu Galilei, que poc ha quallat l’exemple de la teua constància: Eppure si muove

Callar i consentir la mentida i la tergiversació condemna
la societat valenciana a viure, per sempre més, sotmesa al xantatge, a
l’agressió, a la mentida permanent, per por o per comoditat, sense cap
possibilitat de recuperació. Com esperen, els qui apel·len a la “realitat
sociolingüística” valenciana, que un dia la gent admeta allò que la ciència i
fins i tot el Tribunal Constitucional admeten? Potser per una sobtada
il·luminació divina? A quin sant miracler li estan posant candeles? Les coses
que no s’expliquen amb claredat és impossible que mai ningú les puga entendre.

Em negue, doncs, a admetre que els valencians i les
valencianes no puguem entendre, per deficiència genètica o mental no provada,
la teoria heliocèntrica, les Lleis de Mendel o que el català és la llengua dels
valencians.

Alguns pensen que davant la força de la mentida és millor
callar, o dir les coses coses a mitges, com més ambigües millor.

Així i tot, posem per cas que ens avinguem, per
“intel·ligència”, a renunciar a dir català, i deixem que la confusió continue,
per no donar raons als “enemics de la llengua”. Tot i que ja no sabem qui fa
més mal a la llengua, els qui actuen o els qui ometen. De fet, ja passa que en
les anomenades “línies en valencià” són cada vegada més els alumnes que neguen
la unitat de la llengua catalana, i fins i tot s’enfronten amb el professorat.
És clar, cada vegada hi ha més llibres amb la versió “oficial”, que oculta, com
s’oculta un parent lleprós, la vinculació del “valencià” o “idioma valencià” al
català. Posem per cas que ens avinguem a ocultar que la terra és redona.
Llavors passarà el temps, i caldrà preguntar als doctes que pactaren la pau en
forma de silenci, quan podrem explicar la veritat als valencians. Segurament,
ens diran, un dia i un altre dia, que no paga la pena explicar-ho, que ja estem
bé com estem i qui estiga bé que no es menege. Després que els polítics, els llibres
de text, els mitjans de comunicació, les editorials, fins i tot la majoria
d’escriptors han acceptat la realitat de la llengua restringida (per no dir-ne
segregada), ¿qui voldrà desenterrar i remoure el vell conflicte? Si mirem cap a
Galícia, hi trobarem la sabata del nostre peu.

La realitat sociolingüística valenciana és la que és
perquè a alguns els ha convingut que fóra així. Però sobretot perquè entre els
altres, nosaltres, hi ha hagut massa gent que no ha tingut el coratge suficient
per defensar que la terra és redona i que parlem català.

Si volem canviar la realitat social i lingüística del
País Valencià, cal que parlem clar i català. Parlar confús i ambigu ens ha
abocat a aquest guirigall permanent en què qui més i més fort menteix més se’l
creuen. Ens ha de costar molt canviar aquesta realitat, això és clar, perquè el
dens verí dels espanyols ha calat fort en la societat valenciana. Però els
valencians ens mereixem ser tractats com a persones raonables i intel·ligents,
no com uns deficients que mai no podran entendre que
E=mc2 , i que parlem com parlem no perquè
venim dels mossàbars sinó perquè som catalans. I qui s’estime viure eternament
cec entre boires -com en aquella narració de Boris Vian-, ja pot buidar-se els
ulls. Però que no s’enganye ni pretenga enganyar ningú més: sense ulls la
ceguesa és irreversible.

  1. I tots aquests que es creuen les mentides dels Goeebels, voluntàriament o involuntàriament, què es deuen preguntar quan entren a una pàgina web o un programa d’ordinador i entre les opcions d’idioma hi veuen:

    "English (United States)" i "English (United Kingdom)
    o
    "Português (Brasil)" i "Português (Portugal)
    o
    "Français (Québec)" i "Français (France) ??

    Segurament pensen que l’AVL, malgrat tot, té raó, i que és sagrada com la Bíblia, o com la Constitución Española, o directament no pensen res: ELECTROENCEFALOGRAMA PLA (mira, com el PSPV-PSOE), mentre els Goebbels riuen al seu cau, fotent-se de la seva ignorància i manipulabilitat.

    Ockham devia ser un imbècil integral, clar. Si existeix English (UK) i English (USA), existeix Português (Portugal) i Português (Brasil), i existeix Français (France) i Français (Québec)… és absolutament impossible que existeixi Català (Catalunya) i Català (País Valencià). Absolutament impossible.

    Per cert, per si algú ho troba útil algun cop:
    http://www.antiblavers.info

    Encara que aquestes alçades potser calen solucions encara més dràstiques… Com bé dius, la culpa és dels traïdors plens de desídia, els Goebbels bé que fan la seva feina, la que tenen ben pensada des de fa molt, la de l’absorció mitjançant la divisió. L’única alternativa per a la reunificació és la separació d’Espanya, i urgent. És cap aquí que cal dirigir tots els esforços dels que estem conscienciats. La resta és una pèrdua d’energies, una derrota "digna" però una puta derrota. Jo només concebo la victòria definitiva.

  2. "Si et vestiràs de por, al carrer et despullaran."

      Tal com ho veig, la situació en que ha acabat el País Valencià és un nus gordià. I ja fa més de dos mil anys que Alexandre va demostrar que la millor manera de resoldre aquests nusos és deixar-se de punyetes i tallar-los. Crec que això val per la situació general del país però ja sabem que el "nus" del País Valencià és el pitjor de tots.

       Una altra qüestió fóra com dur això a la pràctica polticament i socialment -i si estem disposats a entomar els cops que sens dubte arribaran- però no dubto gens que l’estratègia hauria de ser aquesta. Com s’ha dit en un altre comentari, només la victòria val. Tanta derrota ja empatxa i fa oi. 

     

  3. Tanmateix, jo també em negue a creure que tots els espanyols siguen iguals, que els podem posar a tots dins del mateix cabàs. Deu haver-n’hi algú sense mala baba. Dic jo, no sé.

  4. N’hi han un parell de coses que d’un temps ençà em trauen de pollaguera.
    D’una banda la democràcia: Tal i com s’aplica a l’estat espanyol, per molt demòcrates que ens en considerem, i siguem, i ens hi afanyem, no som més que una minsa minoria demoscòpica i, per acabar-ho d’adobar, fraccionada administrativament i territorial. La ciència estarà de la nostra part, i la raó, segur que sí (el trib. constit. em sembla més irrellevant, doncs és susceptible de canvis segons els corrents polítics), però en les actuals coordenades mai no aconseguirem cap relleu, ni social, ni polític.
    D’altra banda, la qúestió, tan viva al Principat i a Les Illes, del respecte exagerat, a ultrança, que estem fent els “bons catalans” de l’us del castellà i la no persecució d’aquest, cada cop que esclata una nova polèmica, encetada pels mateixos quatre pocasoltes de sempre, que no mereixerien ni mig comentari per part nostra. És evident que necessitem fer recular el castellà si volem eixamplar l’us del català, caram.
    Mireu: l’enemic carrega massa fort, i nosaltres sembla mentida que no sapiguem fer la partida fent trampa, tot i viure al país del truc. Doncs ja estem tots envidant la falta… en fals o de veres, m’és igual.

  5. "que parlem com parlem perquè som catalans". Una afirmació tan científica, sens dubte del mateix nivell que l’equació de la línia de damunt, que explica de manera clara i directa, tant o més que la maldat intrínseca dels espanyols, tots ells goebbelians i assassins, l’origen de la "ceguesa" dels valencians per què tant et preguntes. I és que hi ha cecs que s’han tret els ulls i altres que han trobat unes orelleres de matxo que els van tan bé que els fa nosa mirar fora de les vores del camí. O potser és una qüestió de fe (tan científica ella), això de la llengua i la nació? 

    Espere amb ànsia els seus insults científics i intel·lectuals de costum, senyor Cucarella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!