Els qui desitjaven escriure en valencià estaran com uns gínjols: ja tenen gramàtica pròpia. Els qui escrivim en català podem continuar fent servir la mateixa gramàtica de sempre.
Tot i la conya, és evident que els unitaristes hem perdut la batalla. Al sud i al nord. Però no col·laboraré amb els vencedors. No m’avindré a escriure en valencià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per acabar polemitz
Tenen tot el dret del món a fer el que vulguin amb la seva llengua. Que la defensin tots solets, i com és una llengua diferent, que no esperin que la comprengui…però de fet…parlen castellà.
Encara no he vist la gramàtica, i sincerament, no crec que li dedique ni un segon del meu temps. Però sí que he mirat una miqueta el diccionari que tenen en línia, i encara estic preguntant-me quina deu ser la diferència. Només per provar, he buscat ‘fresa’, ‘maduixa’, ‘pastenaga’, ‘safanòria’, ‘veure’, ‘vore’, ‘desenvolupar’, ‘vaixell’, ‘aleshores’ i ‘doncs’ (la tria és conscient i inclou mots que, per exemple, han estat prohibits durant molt de temps a Canal 9).
Totes aquestes paraules apareixen. És a dir: no hem de fer res. O res més que demanar que deixen de gastar-se diners fent els idiotes.
Ells ho tenen i ho diuen molt clar: volen exterminar la nostra llengua. Una altra cosa és que els de la tercera vía no vulguen enterar-se
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/280664/index.php
Crec que serà una obra de referència per a tots els valencians donades les qualitats dels qui l’han realitzat: Antoni Ferrando, Pérez Saldanya,… Alguns, fins i tot, membres de l’IEC.
No tardaré en gastar-me els euros i comprar-la per a engolir-me la tota i poder fer un ús conscient de la meua llengua. I de la vostra.
Divideix i venceràs, en aquests moment penso que els ERC (els dependentistes) han fet president a un home que no creu en la unitat del català. Però que més dona ja que és d’esquerres i bé si és d’esquerres ja pot fer el que vulgui.
Jo no he vist la gramàtica, per he tingut el "plaer" de fer-li una ullada al diccionari i m’he quedat ben sobtada en veure acceptat el mot pobrea, com a sinònim de pobresa. Què passaria si la RAE acceptara els mots "deprimío", "emocionao", etc. com a sinònims dels participis emocionado o deprimido?
Tan sols volia manifestar un parell de coses. En primer lloc voldria deixar constancia que compartisc l’opinio amb Cucarella sobre el paper que té l’AVL. Pense que no contribueix a la dignificació de la llengua, ans al contrari, ja que l’existència de dues normatives tan sols pot pretendre l’existència de dues llengües, i en definitiva, el foment de l’incertesa, i amb això, de la disglòssia. Però em pareix curiós com Cucarella diu "No m’avindré a escriure en valencià". Valore molt que digues sense embuts que escrius en català i no en valencià, però em sembra una mica agosarada la frase que he citat adés. Ja se que no és aixina, però sembla que renegues del valencià. No se, tan sols m’agradaria expresar que no cal ser tan agresiu amb les paraules per mostar un punt de vista. Jo més be diria "no m’avindré a escriure amb el seu valencià", perquè considere que, tot i que cal una sola normativa, és vital preservar la riquesa i diversitat d’esta, i que segons quins contexts no és adequat utilitzar sempre el català normatiu (com jo ara, que m’expresse en el meu valencià més profund). Tan sols això.