La senyora May ha guanyat i ha perdut les eleccions al Regne Unit. Havia convocat eleccions perquè els ciutadans li conferissin més força per negociar el “Brexit “, tot aprofitant la debilitat dels laboristes per escombrar-los. No se sabia ben bé quin era l’objectiu principal.
No ha aconseguit ni un objectiu ni l’altre. La majoria parlamentària de què gaudia ha disminuït, ha ressuscitat el laborisme, i ha complicat la negociació del Brexit amb un parlament de difícil gestió.
Les eleccions les carrega el dimoni. Els ciutadans fan el que volen i voten contra el que mana si no veuen clares les intencions. Exemples a tocar a Europa, a Catalunya i Espanya.
La gestió de la seguretat no ha anat bé a la senyora May. Desconec l’estat d’ànim dels anglesos i com els han viscut, però recordo que Atocha va suposar la caiguda d’Aznar.
El Regne Unit té mala peça al teler. El Brexit no és de fàcil gestió, menys encara ara. La productivitat del país està per dessota de la mitjana dels països que conformen EU-15. La part dels ciutadans amb problemes de formació entre 18 i 24 anys està per sobre dels d’Espanya, Itàlia, Alemanya o França. La lliura anglesa patirà. Les desconfiances que van impulsar els partidaris del Brexit segueixen vigents.
El patafi que ha organitzat la senyora May és considerable. Qui sap si dimitirà per la pressió de les circumstàncies.
Maybe.
___
Avui se sabran la data i pregunta del referèndum. La pregunta més senzilla és “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”. Seria la que correspondria al doble si en les possibles respostes del 9N.
La pregunta ha d’abellir moltes sensibilitats diverses perquè el nombre més gran de gent s’animi a acudir a votar perquè la veu bé, la qual cosa fa pensar que la paraula república haurà de sortir d’una manera o altra. És evident que, de ser un estat independent, Catalunya no serà una monarquia.
La data no és cap misteri. Serà un diumenge. El misteri gran no és ni el de la data ni el de la pregunta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!