Coca de recapte

El que no té el govern espanyol és nord. De nord-est li’n sobra. Té el focus posat sobre Catalunya i la càmera desenfoca greument. No hi toca gens. Vegem-ho.

Del nord-est:

a)    Quan el Govern de Catalunya planteja el Pacte Fiscal, els analistes monclovites informen el President Rajoy que el que s’escau és dir que no i prou. No van saber llegir la situació anímica del país i de la seva gent. Van pensar que amb mà dura i cap concessió se’n sortirien bé. Ara en comencen a collir els resultats.

b)    Després, algú de Madrid filtra un suposat esborrany d’un suposat informe d’una suposada policia suposadament al servei d’un Estat, a la manera de les pitjors formes de fer de la policia d’estats totalitaris de tot tipus i condició, que va dirigit contra qui presideix la Generalitat de Catalunya, una institució de l’Estat. Passen cinc dies i encara el busquen, suposadament. La repercussió a Catalunya és d’escàndol. Peperos i psoeros espanyols i catalans aprofiten l’avinentesa per carregar contra les institucions catalanes.

c)     Els ajuntaments de Girona i Figueres, escoltant el clam del seu poble, faciliten uns trens per anar a la manifestació de l’11 de setembre de 2012 a Barcelona. El govern de l’Estat decideix intel·ligentment i preocupada interposar un contenciós administratiu contra els acords del ple municipal, aixecant tota mena de crítiques. Els ajuntaments són tractats com a administracions tutelades i els seus ciutadans com a persones que no saben valorar les decisions consistorials. Espero que quan un ajuntament espanyol organitzi una cursa de braus o de bicicletes els advocats de l’Estat analitzin si és d’interès general i el Govern interposi un contenciós.

d)    Quan el Govern de l’Estat fa els pressupostos generals discrimina negativament Catalunya i encara presenta esmenes per acabar d’esborrar els errors comesos que la puguin beneficiar en una ínfima part. Quan dissenya infraestructures també se n’oblida.

Del nord:

El Govern espanyol perd el nord i té la brúixola feta un nyap quan decideix que els permisos de residència es poden comprar posant 160.000 euros sobre la taula. Amb el permís, els regalen un piset.  O és a l’inrevés?

Ja sigui per la manca de nord o excés de nord-est, ja podem córrer. Tenim pressa.