Coca de recapte

Ahir, el bloc fa festa el diumenge, de moment, es va celebrar el 445 aniversari del naixement de Galileo. La foto que acompanya el post és de la nau espacial Galileo, que va ser llançada a l’espai fa gairebé 20 anys, el 18 d’octubre de 1989, per tal d’estudiar el planeta Júpiter. La sonda Galileo va poder veure en directe la col·lisió de parts del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter, que varen donar aquelles espectaculars imatges que molts recordem encara avui.  Però no és aquest el xoc que convé comentar sinó el produït entre 1616 i 1633 i l’epíleg de 2009, any de l’Astronomia.

No va ser un xoc entre cometes i planetes. Varen ser successius xocs entre Galileo i l’Església que acabaren amb la condemna del primer per heretgia. El 1616, el cardenal Bellarmine, d’acord amb la Inquisició, li demanà que no defengués la tesi que la Terra estava en moviment al voltant del Sol. Galileo havia acudit a Roma buscant que l’Església el permetés investigar en pau. No li prohibiren pas que seguís estudiant la qüestió com a hipòtesi, sempre que distingís entre la veritat de la fe i les elucubracions científiques.   

Fins l’any 1632 se n’està. Essent Sant Pare el seu amic el Cardenal Barberini (Urbà VIII), que l’havia poc o molt protegit, es pronuncià sense dubte en favor de l’heliocentrisme, en el llibre “Diàleg sobre els dos principals sistemes del món” en el qual Galileo analitzava el sistema de Tolomeu i el de Copèrnic. En la publicació, posava en boca de Simplicio, un dels personatges, paraules del Papa que no el deixaven gens bé. El 1633 fou condemnat per heretge. No consta pas que acabés dient les famoses paraules “eppur si muove”.

La posició de l’Església es fonamentava en les Escriptures. El Salm 104,5,  com a exemple, llegit literalment, sembla afirmar que la Terra va ser creada per Yahvéh incommovible. Galileu s’encomanava a Santa Agustina qui considerà que les Escriptures no havien de ser llegides en la seva literalitat.  Ja es veu prou que la Santa era moderna. De res no li serví. L’atac al Sant Pare va acabar amb la paciència del Vaticà, presoner també del seu temps.

I el que són les coses, ahir diumenge, en el decurs d’una missa, es va llegir un missatge del Secretari d’Estat del Vaticà, Cardenal Tarsicio Bertone (el mateix que s’ocupava de lloar el vestit de la senyora De la Vega), en el que afirmava que commemorava amb total admiració Galileu com un home de fe.  El 31 d’octubre de 1992 Joan Pau II ja va lamentar la condemna de Galileu.

Prou va costar. De ben segur, no es pot demanar a les Institucions com l’Església que revisin tot el que han dit o fet malament, perquè ja no farien res més. Això no obstant, hi ha silencis que no poden ser acceptats i reparacions que no es poden eternitzar, paraula que aquí s’escau com enlloc. Com també hi ha perdons papals que creen dubtes, com el del bisbe britànic Richard Williamson, que hores d’ara encara no té clar que l’Holocaust va existir.  Vergonya!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!