El TSJC ha consagrat el 9N com el més alt i profund exercici de desobediència a l’Estat espanyol i, segurament, a qualsevol Estat democràtic. I ho ha fet un instrument de l’Estat, un tribunal de Justícia, mitjançant sentència.
Costa veure que s’hagi desobeït res si no s’ha gastat ni un euro indegudament ni s’ha emès cap resolució injusta. L’únic delicte que aprecia el TSJC és el de desobediència, que comporta que Mas no es pugui presentar a unes eleccions, si el Suprem no esmena la plana al TSJC, cosa altament improbable.
Tanmateix, prefereixo veure el 9N com un acte conseqüent, coherent i conforme amb el compromís adquirit per Mas en convocar eleccions. De fet, és un acte d’obediència i de responsabilitat, transmutat en desobediència per la ceguesa de l’Estat emprenyat.
El Suprem haurà de fallar dues vegades: una per judicar en Francesc Homs i una altra per ratificar la sentència del TSJC. I fallarà. Cap dubte.
Del peix al cove a la desobediència. Qui ho havia de dir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!