Un altre aspecte notable en aquest moment, però probablement secundari, és la manera d’atacar ara que fa servir Espanya: la confusió entre el retrocés de CiU i el moviment independentista català.
També cal tenir en compte que els vots independentistes que no han quedat representats al Parlament no s’han perdut, sinó que sumaran a l’hora de la veritat: en la votació del referèndum.
Penso que el pinyol de la situació no és si aquest o l’altre partit ha pujat o ha baixat, sinó que Espanya seguirà atacant a fons – i no s’esperaran – i que caldrà defensar-se de l’única manera possible: amb la independència. Això obligarà a que els partits catalans es posin d’acord encara que no hagi sortit un partit líder indiscutible (situació que potser és millor).
I la participació ha fet una gran pujada, cosa positiva que tothom destaca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!