Que et moqui la iaia

En el post anterior, vaig explicar algunes experiències lingüístiques del meu viatge a l’Alguer. Com vaig dir, em va fer la impressió que la presència del català no és ni simbòlica ni folclòrica i que déu n’hi do de la gent que el parla.

Què fa la Generalitat a l’Alguer? És fàcil de resumir (fa tan poqueta cosa que no cal ni resumir).

1. A l’oficina de turisme hi ha un video en català sobre les arrels catalanes de l’Alguer.

2. Hi ha tres plaques molt vistoses al carrer de Mallorca (la via principal de la ciutat antiga) de Òmnium Cultural, Universitat Oberta de Catalunya i Generalitat de Catalunya. Al portal no hi ha ni timbre, ni informació sobre horaris, ni res de res. Els de les botigues veïnes no sabien quan obrien.

3. Vem preguntar a l’oficina de turisme. Allà van donar-nos una fotocòpia amb les dades de totes organitzacions culturals de la ciutat. A un raconet hi havia Òmnium Cultural, amb un telèfon i una adreça electrònica. Ni tan sols pàgina web. El telèfon no contestava mai. L’adreça electrònica era, si no vaig errat oficinaalguer@gmail.it.

4. Hi ha una biblioteca (Maria de Montessori) on es veu que hi ha llibres en català. Vem passar pel davant vàries vegades i l’única que vem poder entrar era perquè n’hi sortia un senyor que estava tancant amb clau, i va tenir l’amabilitat de deixar-nos passar cinc minuts. Pel tamany i el nombre de llibres em va recordar biblioteca d’escola pública modesta. Molt modesta, de fet.

En resum, la Generalitat passa olímpicament de l’Alguer.

Un d’Esquerra, quan vaig explicar-li, va dir-me que la única inversió seriosa que fa la Generalitat a l’estranger és a La Mallola, i que a ells els va costar molt convèncer als sociates, que no hi tenen cap interès.

Suposo que és discutible que amb els impostos que paguem els catalans s’hagin de fer inversions a l’estranger. Personalment, vista la vida que té el català a l’Alguer, no ho trobo gens descabellat, però estic disposat a admetre que hi hagi qui pensi diferent.

En canvi, em produeix una gran repulsió que, després d’abandonar el català a l’Alguer a la seva sort vagi el Montilla i es faci un munt de fotos, com si fos el gran mecenes de la nostra llengua.

La Generalitat té just el que necessita el funcionari (o l’assessor) que s’encarrega de l’assumpte: un marc adequat perquè quan hi vagi algun dels seus caps es pugi fer una foto ben vistosa i la pugi distribuir als mitjans de comunicació que encara tenen interès en aquestes coses. I la resta, ja s’ho faran els algueresos, a qui li importa?

Es graciosíssim el titular de Vilaweb: El president Montilla es compromet a trobar nous espais de col.laboració. Encara més? El Montilla, si vol fer alguna cosa, que contracti una persona eixerida i obri un local i no es gasti les peles en viatges inútils.

A, ves i que et moqui la iaia…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!