Moreno i companyia

Coses dels Moreno

15 de desembre de 2013
Sense categoria
1 comentari

Carta oberta als valencians no abduïts

Carta enviada el 15 de desembre del 2013 al diari digital “La
Veu del País Valencià”

Benvolguts patidors: M’adrece a tots els que no heu segat els vincles irrevocables amb la terra, per tal de fer-vos partícips del meu desconsol.

Era d’esperar que  tanta amargor acumulada en un calvari tan llarg, provocara    una  ràbia tan  espessa,  que ara esclata, incontenible, en aquest escrit.  Per això llançaré la meua  còlera contra els culpables i invocaré el bàlsam de la vostra comprensió.

Perquè, amics meus, la percepció més optimista evidencia que la nostra cultura és l’objectiu que cal destruir per la classe dominant. Qui ho pot negar?.

Encara que la  vostra antena  ja ho deu haver detectat, denuncie que els governs central i autonòmic, especialment els del PP, intenten liquidar  la nostra civilització.  És una obvietat incontestable.

Com que enumerar totes les  agressions  ocuparia massa espai, em limitaré a esmentar les que considere més rellevants.

En primer lloc,  des del “quilómetro cero”, el ministre Wert dispara un torpede mortal  contra la línia de flotació del nostre sistema educatiu. Ací no piula ningú del govern; amb el silenci es fan còmplices del lingüicidi astutament programat. D’altra banda,  mireu si ens estimen que intenten carregar-se una institució cultural de primera magnitud que encara respira; els fets posen de relleu l’amor constitucional que professen a les identitats no castellanes. Us assegure que no és cap broma. Ho dic perquè   una assessora de l’esmentat ministre ha preguntat -via telefònica- per la quantia del  sou que percep el catedràtic que dóna nom a l’Institut Ramon Llull. Amb el canvi monetari de l’euro, qui pot saber els emoluments del filòsof mort l’any 1315? No hi calen més comentaris.

 

En segon lloc, des de la Ciutadella interior, ens han deixat orfes d’entitats financeres pròpies, al mateix temps que atracaven les arques de l’economia: tots sabeu els fracassos i els balafiaments desorbitats que han marcat un trajecte polític immoral.

En tercer lloc, ens han clausurat, de manera pèrfida i brutal,  l’única finestra a través de la qual es manifestava l’idioma que pretenen  ofegar.

Com veieu, aquestes mostres no deixen cap marge a l’esperança legítima d’existir  valencià. La darrera embranzida que ha fet vessar el got de la continència i del decorum han sigut les paraules del vicepresident del govern valencià.

No va i diu que els valencians no podem veure la TV3  perquè no respecta “nuestras señas?”.

Vol dir que el centenar d’emissores que envaeixen el territori valencià, respecten “nuestras señas?”

Insinua que quan  el senyor González Pons, cometent simonia,   adjudicà més de quaranta  freqüències de TV a firmes amigues, ignorant l’única oferta en valencià, respectava  “nuestras señas”?

Així que “nuestras señas” és l’excusa. El subterfugi oficial apuntala la meua tesi: volen la submissió  del poble. Per aquesta causa,  l’ignominiós cràter cavat per l’absència de vergonya, l’omplin amb enormes deposicions de cinisme. Es burlen de nosaltres.  S’han pixat impunement sobre  la intel·ligència del meu País. Ja sé que no és el seu, perquè ells prefereixen un invertebrat amb els genolls pelats per tanta genuflexió davant el Rompeolas de España !

En fi, mentre  els orígens plantegen solucions de dignitat nacional,  ells, els governants pusil·lànimes,  habiten el subsòl tenebrós    del servilisme i  accepten el jou humiliant  de l’oprobi.   

Així que “nuestras señas,” eh, companys? Seguint Nietzsche, ens hem  d’interrogar: sempre  haurem de viure  deportats a casa nostra? Triarem la moral del senyor o adorarem la  moral de l’esclau?   

Vicent Moreno i Mira

Madrid 7, Barcelona 1
29.03.2017 | 9.45
Impugnar el pensament
19.11.2019 | 7.28
Hieràtica “hidalguia”
31.05.2016 | 5.30

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Vós per ací…què callat ho tenia !
    I la setmana passada quan parlàvem per telèfon sense dir ni pruna. Per cert, ací es poden abocar coses del llibre.
    Reba una abraçada cordial de mi i de Conxín. Ja li ho diré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.