Benvolguts patidors: M’adrece a tots els que no heu segat els vincles irrevocables amb la terra, per tal de fer-vos partícips del meu desconsol.
Era d’esperar que tanta amargor acumulada en un calvari tan llarg, provocara una ràbia tan espessa, que ara esclata, incontenible, en aquest escrit. Per això llançaré la meua còlera contra els culpables i invocaré el bàlsam de la vostra comprensió.
Perquè, amics meus, la percepció més optimista evidencia que la nostra cultura és l’objectiu que cal destruir per la classe dominant. Qui ho pot negar?.
Encara que la vostra antena ja ho deu haver detectat, denuncie que els governs central i autonòmic, especialment els del PP, intenten liquidar la nostra civilització. És una obvietat incontestable.
Com que enumerar totes les agressions ocuparia massa espai, em limitaré a esmentar les que considere més rellevants.
En primer lloc, des del “quilómetro cero”, el ministre Wert dispara un torpede mortal contra la línia de flotació del nostre sistema educatiu. Ací no piula ningú del govern; amb el silenci es fan còmplices del lingüicidi astutament programat. D’altra banda, mireu si ens estimen que intenten carregar-se una institució cultural de primera magnitud que encara respira; els fets posen de relleu l’amor constitucional que professen a les identitats no castellanes. Us assegure que no és cap broma. Ho dic perquè una assessora de l’esmentat ministre ha preguntat -via telefònica- per la quantia del sou que percep el catedràtic que dóna nom a l’Institut Ramon Llull. Amb el canvi monetari de l’euro, qui pot saber els emoluments del filòsof mort l’any 1315? No hi calen més comentaris.
En segon lloc, des de la Ciutadella interior, ens han deixat orfes d’entitats financeres pròpies, al mateix temps que atracaven les arques de l’economia: tots sabeu els fracassos i els balafiaments desorbitats que han marcat un trajecte polític immoral.
En tercer lloc, ens han clausurat, de manera pèrfida i brutal, l’única finestra a través de la qual es manifestava l’idioma que pretenen ofegar.
Com veieu, aquestes mostres no deixen cap marge a l’esperança legítima d’existir valencià. La darrera embranzida que ha fet vessar el got de la continència i del decorum han sigut les paraules del vicepresident del govern valencià.
No va i diu que els valencians no podem veure la TV3 perquè no respecta “nuestras señas?”.
Vol dir que el centenar d’emissores que envaeixen el territori valencià, respecten “nuestras señas?”
Insinua que quan el senyor González Pons, cometent simonia, adjudicà més de quaranta freqüències de TV a firmes amigues, ignorant l’única oferta en valencià, respectava “nuestras señas”?
Així que “nuestras señas” és l’excusa. El subterfugi oficial apuntala la meua tesi: volen la submissió del poble. Per aquesta causa, l’ignominiós cràter cavat per l’absència de vergonya, l’omplin amb enormes deposicions de cinisme. Es burlen de nosaltres. S’han pixat impunement sobre la intel·ligència del meu País. Ja sé que no és el seu, perquè ells prefereixen un invertebrat amb els genolls pelats per tanta genuflexió davant el Rompeolas de España !
En fi, mentre els orígens plantegen solucions de dignitat nacional, ells, els governants pusil·lànimes, habiten el subsòl tenebrós del servilisme i accepten el jou humiliant de l’oprobi.
Així que “nuestras señas,” eh, companys? Seguint Nietzsche, ens hem d’interrogar: sempre haurem de viure deportats a casa nostra? Triarem la moral del senyor o adorarem la moral de l’esclau?
Vicent Moreno i Mira
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la setmana passada quan parlàvem per telèfon sense dir ni pruna. Per cert, ací es poden abocar coses del llibre.
Reba una abraçada cordial de mi i de Conxín. Ja li ho diré.