HIPOTECA DE CABÒRIES

Ara que ja està fet es pot proclamar amb certesa que la lliga l’ha guanyada el més regular, però no el millor ni qui ha practicat un joc més estètic. El joc simplista, moltes vegades, del Madrid ha pogut més que no les alambinades jugades del Barça; també, el primitivisme verbal i gestual està instal·lat en la banqueta blanca. Mourinho no té discurs. I si en té, ja ho saben, és molt simplista i directe.

Els nostres governs també practiquen aquesta filosofia mourinhista. Ho podríem batejar amb el nom de mourinhisme governamental. Ara bé, això no ens ha d’estranyar. Si la màxima autoritat, com a mínim fins al moment i onerosament decorativa, fa ús del discurs pla i simple i amb 11 paraules queda com un rei, què es pot esperar dels seus súbdits?

Si fa dos o tres anys s’hagués posat al servici d’aquesta pàtria que diu defensar i hagués arribat a acords amb els PSOE i no hagués posat en marxa una política tan destructora i de crispació ara potser no li tocaria prendre les mesures que diu que pren amb tanta pena. Que jo no m’ho crec, d’altra banda, que siguin amb pena perquè les mesures que pren van destinades sobretot a salvar la barca dels seus, dels seus grossos (Ratos…). O fins i tot si s’hagués posat a governar des del primer dia que va guanyar les eleccions, no deia que sabia què s’havia de fer per treure el carro? I no esperar a presentar els pressuposts quan haguessin passat les eleccions andaluses. O si en els pressuposts actuals no hagués pres unes mesures afavoridores de dues comunitats autònomes: Galícia i País Basc, justament les que han de celebrar eleccions més aviat. Ell, no sé com en té barra, que ha actuat tan irresponsablement abans de ser president i ara que n’és, ens demana als pobres contribuents responsabilitat i resignació.

I a més a més ho fa amb un discurs molt simplista: hem heretat una situació molt dolenta (la culpa és dels altres, dels àrbitres, diria Mourinho,) i aquestes mesures són les necessàries per sortir de la crisi. Molt bé, si són les necessàries per què va dur a terme una campanya contra l’apujada de l’IVA, ell que ara l’apujarà? No eren els seus col·legues del govern Aznar que deien, les hemeroteques hi són, que l’economia espanyola (la del totxo) era sana i eterna?

Ara es queixa que el PSOE, també quina barra!, surti al carrer a protestar. O és que ell no ho va fer? La campanya contra la pujada de l’IVA la va fer a les fosques i d’amagat?

A les Illes Balears, sempre fidels als dictàmens de Madrid, la retòrica és semblant. El discurs igual de magre. La mentida i l’amén amén són les jaculatòries més emprades. La culpa tota era del Pacte de Progrés. Sembla que amb el judici de Matas ho han netejat tot i els compromisos econòmics que ells va adquirir i que ara paga la Comunitat Autònoma també han quedat expiats. Obliden que una mà forta de l’equip de Bauzá, na Cabrer, també va participar al govern de Matas. I obliden, sobretot, que gestions plenipotenciàries del PP, les del País Valencià, han portat aquest territori a la ruïna (Terra mítica, Ciutat de les Arts, Fórmula 1, Ciutat del Cinema…) Quan Wert va anunciar les mesures restrictives en matèria educativa, des de les Balears varen aixecar la veu i varen dir que aquí no tocarien res perquè ells ja havien fet els ajustos pertinents. Dos dies després, ja tenien armades i esmolades les katanes per a una nova coronada, en el sentit que els pagesos coronen els ametlers. I els codis deontològics se’ls passen per allà on m’entenen, verbi gratia: el nomenament de la parella sentimental del conseller Delgado com a assessora seva. Em diran que ja l’han destituïda! Sí, però la mostrada de peus ha estat transoceànica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!