Estem vivint una època especialment mediocre. Tot i la bonança econòmica o, potser, per això mateix, hi ha alguna cosa que està fallant. No acabem de funcionar. Hi ha una atmosfera general de mediocritat preocupant. Un dels errors fonamentals em sembla que sigui alguna mena de frivolitat que ens recorre transversalment. Es comença per frivolitzar-ho tot: la família, la política, els polítics, el sexe, les dones, les relacions personals, la violència, la cirurgia estètica, els plans d?estudis, l?ensenyament en general, la televisió, la cultura, els llibres, la religió, la història. Tot és objecte d?un tractament frívol i poc responsable, groller, poca solta i matusser. Hi ha gent de reconeguda incompetència donant lliçons d?ètica i moral com si res. Cada dia, a la ràdio i a la televisió. Només cal veure quins són els programes més seguits, els que més agraden al gran públic. Són una autèntica grolleria verbal i ideològica . Tot està desacreditat, res no és veritablement important, ni la tradició ni la innovació, ni el saber, ni l?autoritat dels savis, ni el poble pla, ni els professors, ni els alumnes, ni el seu futur. Els diners, potser. La resta és tot digne de menyspreu i de ser tractat frívolament. Després te trobes un país ple d?imbècils, de cocaïnòmans i de xiquetes embarassades. Ja veus quina sorpresa.
De fet és una mena d’explicació de l’últim aforisme. Alguna gent m’ha dit que és una mica exagerat, però em sembla molt que la cosa va per aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!