Aquest "moment" va sobre la xiqueta musulmana que va a l’escola amb el seu vel. No sé si ajuda molt a situar el tema però em sembla que sí. Ja m’ho diràs.
Shaima Saidani ja pot anar a classe amb el seu vel islàmic, perquè el Departament d?Educació ha obligat la seva escola a rebre-la. Error. Cal pensar que la nena en qüestió no anirà al menjador escolar, pels motius que ja sap tothom, no farà gimnàstica perquè no pot fer exercici portant un vel d?aquestes dimensions i naturalment de natació ni parlar-ne pels motius que també sap tothom. Sembla evident que d?aquí un temps, la nena, absolutament innocent, es veurà allunyada dels seus companys, i algú, segurament algun tècnic en la matèria se sorprendrà. ?La discriminen?, dirà el tècnic. No cal que ens sorprenguem: algú que no es vesteix com la resta de companys i no fa el que fa la resta de companys, és, sens dubte, un tipus estrany. Per què ens ha d?estranyar que la tractin com un tipus estrany? Si jo em presento a classe amb un plomall d?aquells dels sioux oglala, serà molt difícil que els meus alumnes no se?n fotin. No te dic que sigui impossible, oh tu, expert en Educació, però serà molt difícil. Un dia d?aquests ho provaré. I, per si algú està pensant alguna cosa de les religions en general, vull fer notar que Manitou, el Gran Esperit del pobles algonquins, és un Déu tan seriós i tan digne de crèdit com qualsevol altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!