Ja em perdonaràs el to lleugerament irònic. Si vols, pots alegrar el text amb les teves aportacions.
Paràbola de l?autocar i la democràcia estricta:
En aquell temps hi havia un autocar de 100 places (poso cent per fer-ho fàcil, perquè hi ha gent que li costa entendre això dels percentatges) que ocupaven una penya d?excursionistes. Volien fer una excursió i no es posaven d?acord on havien d?anar. Van fer unes votacions i 40 d?aquelles cent persones, van dir que volien anar al punt A, 20 de les restants van dir que volien anar al punt B, unes altres 20 van dir que volien anar amb les vint anteriors i les altres 20, que els era igual anar a un punt o l?altre, van decidir anar amb aquest últim grup perquè els 40 del punt A, sempre se?n burlaven d?ells i els prenien els entrepans. Total: fetes les oportunes avaluacions, hi havia 40 que volien anar al punt A, i 20, 20 i 20 que volien anar al punt B. Així que seguint els més elementals principis de la democràcia, l?autocar va dirigir-se cap al punt B, tot i que els integrants del primer grup, els 40, van anar tot el viatge dient que ells eren el grup més nombrós i que havien guanyat les eleccions.
Hi ha gent que no acaba d?entendre les coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La política lingüística a Catalunya la tindrien que dur els "Ciudadanos de Cataluña" que per algu han tret tres escons al Parlament de Catalunya.
Mentre a l’Estat espanyol no és pot tocar la Constitució sense permís de la oposició, i a més més de la guardia pretòriana de la magistratura filofranquista.
Com el que ets. Com el que podries ser. Com el que et deixen ser. Com el que et mereixes ser. Com el que vols ser. Com el que mai seràs.