breu reflexió, possiblement irònica, sobre algunes coses que estan passant.
—–>
De les coses estranyes.
Ja ho va dir el Contini : ?Ben mirades, fins i tot les coses més estranyes resulten ser perfectament lògiques?.
S?escau el pensament a propòsit dels darrers esdeveniments del llunyà Iraq i la caòtica situació que viu aquell país. Cada dia ens sorprenen amb una nova matança: soldats, civils, policies, homes i dones, nens, xiites, sunnites, iazidites, kurds, orientals i occidentals, són víctimes d?una guerra que ja ha començat, tot i que ningú sembla disposat a donar-li aquest nom.
Nosaltres només tenim la informació que ens arriba i, com és sabut, la informació ens arriba manipulada, per tal que acabem pensant allò que qui pot manipular vol que acabem pensant. Això va sense discussió. Així i tot, les notícies que ens arriben són estranyes.
Vam començar amb el suïcida feliç que transportava sobre el seu cos les bombes que havia de fer esclatar. Després la bici-bomba, la moto-bomba i el cotxe-bomba que era el més habitual. Ens vam anar superant fins arribar al camió-bomba i encara al camió-dipòsit-de-benzina-bomba, que és de moment el grau més elevat de vehicle suïcida. I sempre, al darrere de la mort, apareix la religió. Diferències religioses que justifiquen l?assassinat. Ara ja passem a bàndols diferenciats enfrontats entre ells. Des d?aquí ens ho miràvem, ho mirem encara, amb una certa sorpresa. Com és possible que en ple segle XXI encara hi hagi gent que s?assassina per una diferència de ritus? Per una diferència de matís.
L?Iraq es proclama campiona de futbol de l?Asia, tanmateix no ho volen celebrar a Bagdag perquè és segur que si ho celebren, hi haurà morts. A l?equip hi ha xiites i sunnites i l?aficció també està repartida. Si es troben es maten segur. Són coses de la religió.
Per complicar-ho més encara, arriba la festa dels xiites i van en peregrinació a Karbala per celebrar la festa. Els xiites també estan barallats entre ells: hi ha els seguidors de Moqtada al-Sadr , un mulah especialment violent, tot i que ara ha decretat una treva de sis mesos, i de l?altra banda els seguidors del Consell Suprem Islàmic. Tenen també entre ells algunes diferències de ritus.
La fe, la religió, què n?és de gran això i estrany, sobretot estrany. (als meus ulls, vull dir) Tot i els morts, hi ha en tot plegat una certa atmosfera de misticisme, d?ascetisme, de fe. Ja quasi que s?entén que totes les dones vagin vestides de monja, sense donar la més mínima opció a la sensualitat ni cap cosa semblant. I els homes, tret dels alts funcionaris ? i encara- segueixen vestint com al segle XII. Es molt estrany, francament.
I et preguntes per què tanta voluntat de controlar les grans mesquites i els llocs sagrats, per què tanta voluntat de controlar les ciutats santes, una voluntat que els porta a matar-se entre ells. Quina lluita aferrissada per mantenir cadascú el que creu que sigui l?ortodòxia religiosa. Es molt estrany i fa una mica de por i tot, però és bonic perquè ens fa tornar a pensar en una certa espiritualitat. El tema de l?espiritualitat es tal que potser val la pena recordar que les eleccions del 2005 les va guanyar una coalició de 40 partits religiosos.
Arriba finalment més informació sobre el tema. I ara sabem que qui controla les grans mesquites, controla les donacions multimilionàries que obligatòriament han de fer els fidels, i qui controla les ciutats santes controla també els moviments de peregrins que són una altra font importantíssima d?ingressos. Vet ací el tema!! Oh decepció, resulta que tot plegat, estem tornant a parlar del dòlar. Tot l?edifici de la fe, la religió i l?ortodòxia, tot el misticisme se?n va en orris. Estem parlant de diners!
I Bàssora, la ciutat santa cobejada per uns i altres, resulta que és també la tercer reserva de petroli del món, el dipòsit del 80% del petroli Iraquià, i com que és l?única sortida al mar , per aquella ciutat passa el 93% de tot el diner que es mou a l?Iraq.
Ah caram! Ara sí que s?entén l?amor d?uns i altres per la ciutat santa!
S?entén fins i tot la presència del Bush en aquella zona. I això que no consta que sigui ni xiïta ni sunnita.
Ja no és tan bonic com la història aquella del misticisme, decepciona una mica, sí, però ara és perfectament comprensible.
Es el que dèiem: ?Ben mirades, les coses més estranyes resulten ser perfectament lògiques?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!