El problema de la merda al cel.
Al cel pot haver-hi merda o no?
Al cel menjarem de tot i més. Ho diu als llibres sagrats. Ja estàvem tots contents. Llavors va venir un d?aquests que sempre han de tocar la pera i va dir: ?Escolta, que dic jo que si mengem, també haurem de cagar, no? I uns quants milers de milions de persones cagant ni que sigui una vegada al dia, durant tota l?eternitat, faran una muntanya de merda, que dic una muntanya….serà molt més. I la merda és impura i al cel no pot haver cap cosa impura.?
Es va fer un silenci dens. El problema és més seriós que no sembla. Ens vam haver de reunir tots els teòlegs de la contrada. Ordre del dia: ?El problema de la merda.? (amb la col·laboració de Milan Kundera)
Vam estar discutint durant dies. No sabíem trobar la solució: clavegueres amb aigua continua? I tant! Paper higiènic perfumat? S?accepta. I si algú es caga fora? Perdó? Que si algú es caga fora de la tassa, què farem? Ningú no es cagarà fora de la tassa! Serem perfectes.! S?accepta! I tota la merda aquesta, on anirà a parar? Déu la farà desaparèixer. S?accepta. Però les clavegueres per molt que siguin d?aigua contínua, seguiran essent impures, i les comunes, i les cues,… i al cel no pot haver-hi impureses!!
Tornàvem a estar com al principi.
Finalment un dels teòlegs va tenir la inspiració que calia:
?No cagarem! El producte de la digestió es convertirà en un gas perfumat que sortirà del nostre cos, sense soroll, no cal dir, i sense cap esforç?
Ens vam quedar tots de pedra marbre. Era una idea genial.
Ho vam declarar dogma de fe i qui no s?ho cregui va de cap a la foguera.
I així fou que vam acabar amb el problema de la merda al cel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!