Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

11 de novembre de 2006
Sense categoria
5 comentaris

De la llengua materna

Em sembla molt que aquesta legislatura que comencem serà especialment miserable

i encara "sort" que, de moment, tenim la Brunete al País Basc empantanada amb el de Juana Kaos, l’Otegui i l’Ibarretxe, però ara quan acabin, segur que se’n tornen cap a nosaltres.

Perquè no baixi la tensió, el P.P. s’encarrega d’anar dient bestieses. Ho dic per les declaracions del Fernàndez Diaz a propòsit de la llengua materna. Diu. " Només des de posicions polítiques com les d’ERC es pot qualificar com a provocació que algun diputat vulgui parlar en la seva llengua materna". Cal ser imbècil francament.

Ara fa com que no sap que a Madrid està expressament prohibit que qualsevol diputat català, gallec o basc utilitzi la seva llengua materna.  Que potser la llengua materna només és el castellà i la resta són llengües "no maternes"? 

En fi, la reflexió hauria de ser més llarga però no vull tampoc ocupar massa el teu temps. En el resum: amb filòlegs i persones de l’alçada del Fernàndez Díaz aquest, em sembla que no sortirem mai del bassal.

Suggereixo que marxem d’Ejpaña tan aviat com sigui possible.

  1. El do d’apendre unes altres llengües no te res a veure amb la llengua d’un país com Catalunya, és tant senzill com això.

    I tot altra qüestió és pura demagogia i voler ficar-se des de fora a no els pertoca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!