Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

16 de març de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Comèdies post electorals. Un moment (26)

L’article fa referència a alguns personatges, que es diuen nacionalistes. Podria servir per fer alguna cosa de teatre. El tema, però, va per aquí.

 

– Com més creix el nombre de Consells, Comissions, Consorcis, Fundacions, Organismes i Agències bilaterals Estat-Generalitat, més creix la nostra dependència del Govern central. Aparentment, tots aquests nius de funcionaris, reforcen el poder de la Generalitat però no, l’únic que fan és augmentar el nombre de dependents i la seva fidelització al Govern de Madrid. Augmenta el nombre d’amics i clients dels missioners, per dir-ho més clar. Aquests organismes, a més a més, tot i la comèdia que fan uns i altres, són perfectament inútils perquè no tenen cap poder real. Es tracta de carregar de garlandes i farbalans una carrossa que no podrà desfilar si al Govern de Madrid no li dóna la gana de posar-li davant el tractor i encara el gas-oil del tractor. Perquè el nostre tractor, i perdó per l’arriscada metàfora, ens el tenen desmuntat en un garatge de la perifèria. I en això estem. Jo no hi participaré en cap cas en l’engalanament d’una carrossa que no pot funcionar. Ben clar t’ho dic.

– I si t’ofereixen 4.700 euros al mes, amb dietes i desplaçaments, dinars i sopars, despatx oficial, xofer i secretària?

– ( sorprès) Llavors m’ho pensaré. (pausa)  M’ho pensaré? Ha!! (i surt el personatge corrents cap a la seu del partit, amb el carnet a la boca, a presentar el currículum.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!