Aquest estiu està essent calent des del punt de vista elèctric. Fa dies que la calor oprimeix sense permetre un respir. Això ha tingut conseqüències en l´ús d´aparells d´aire condicionat, alhora en augments mai vistos en la demanda elèctrica aquests dies. Fa setmanes que anem superant registres anteriors de demanda d´electricitat a Catalunya, passant les xifres de l´hivern. Quan tot això passa, quan a les comarques de Girona arribem a consumir el límit del que es pot subministrar, França demana ajuda per al subministrament de 300 MW. REE, l´operador del sistema elèctric espanyol ha denegat l´ajuda a França amb l´excusa que si ho feia perillaria el subministrament de les comarques de Girona. És una notícia de les que ensenyen; no només a nosaltres, als catalans del sud, sinó també als catalans francesos, aquells que es pensen que mai han de necessitar la nostra ajuda.França torna a patir una situació que va viure a l´estiu del 2003, quan hi va haver moltes morts per un cop de calor. Llavors, com ara, les centrals nuclears franceses no varen poder produir la potència nominal pel fet que l´aigua dels rius havia augmentat de temperatura, minvant la capacitat de refrigeració d´aquestes. França està molt preparada per suportar les puntes de demanda de l´hivern, amb tarifes que afavoreixen el consum en hores vall i penalitzen el consum en hores punta i pic. Aquestes hores es troben dins els mesos de novembre, desembre, gener i febrer. Però no n´hi ha cap dins els mesos d´estiu. La baixada de la producció elèctrica nuclear agafa a contrapeu França, fet que encara es veu agreujat per la baixada de producció hidroelèctrica i la poca producció eòlica durant els mesos de calor. Ara, com l´any 2003, França ha hagut de recórrer a l´ajut de la xarxa elèctrica exterior, que per això serveix. La novetat ha estat que ara Espanya no ha pogut ajudar França en no tenir la nova connexió entre ambdós països. Les connexions actuals no permeten l´ajuda.
L´any 2003 va ser l´any que el territori dels Pirineus Orientals va decidir en un debat públic que no s´havia de fer la línia de connexió entre França i Espanya. El debat, equivalent al que a Espanya seria l´exposició al públic, va ser un debat ordenat i de nivell. Es va celebrar entre el 21 de març de 2003 i el 27 de juny de 2003. La conclusió va ser pública el 17 de juliol de 2003.
El debat va consistir en una exposició dels «actors» RTE (l´operador francès del sistema elèctric) i de CESI (enginyeria encarregada pel prefecte de Perpinyà). CESI és la mateixa enginyeria a la qual l´Associació de municipis contra la MAT ha encarregat un estudi. Es van fer una sèrie de 8 taules rodones i es va editar un «diari de debat públic» amb la col·laboració dels diaris locals L´Independant i Midi Libre. El diari va tenir 8 números que apareixien cada quinzena de dues o quatre pàgines cada un.
El debat té una aportació molt important per part dels actors, RTE i CESI. És tan important la informació donada per ells, que no cal que nosaltres anem a cercar-ne més: és més pràctic fer servir la mateixa informació. Per altra part, la participació del públic en general va ser escàs i es va limitar fonamentalment a dir que no i no. Com diu el president del debat en la seva conclusió, «la discussió sobre les modalitats de realització de la línia, si s´havia de realitzar, sobre les alternatives possibles, només s´ha fet entre un petit nombre de participants i no ha aprofundit gaire aquestes qüestions. D´aquest punt de vista, el debat públic no ha anat fins l´objectiu que hauria essent possible en altres circumstàncies».
Del material d´aquest debat em sembla remarcable la documentació presentada per RTE i per l´enginyeria italiana CESI estudiant els perquès i les alternatives a la línia d´interconnexió. El treball de CESI, encarregat pel prefecte de Perpinyà, era la part argumentada del moviment contrari a la interconnexió. Per la seva importància tractaré de fer un petit resum de l´informe.
1.Per què un nou enllaç a molt alta tensió entre França i Espanya?
1.1 El context elèctric. Els intercanvis d´energia entre França i Espanya són encara moderats. Haurien d´assolir 9 TWh/any a l´any 2005 i 19 TWh/any el 2010. Les infraestructures actuals representen un coll d´ampolla que impedeix una gestió òptima de la xarxa interconnectada i condueix Espanya a una taxa d´interconnexió força reduïda (0.26) en comparació amb altres països (Alemanya 0.75; Suïssa 2.56). Això impedeix la integració de la Península ibèrica en el mercat continental elèctric. La Comissió Europea estima que el nivell d´interconnexió ha de ser almenys del 10% de la potència de cada estat membre; així mateix cofinançarà el 20% dels projectes prioritaris. Les línies de connexió entre Espanya i França son les següents: (veure gràfic 1)
Malgrat aquestes línies, a l´estiu només es poden transferir 1100 MW i a l´hivern 1400 MW.
1.2 Necessitat de construir una nova línia França Espanya. La proposta de nova línia augmentaria des de 1100-1400 MW en uns altres 2800 MW. Tots els càlculs de càrrega segons les hipòtesis posades donen una necessitat absoluta de construir una nova línia per garantir el funcionament de les xarxes francesa i espanyola seguint els criteris imposats per la UCTE.
1.3 Localització del nou enllaç en el conjunt dels Pirineus. Sigui quin sigui el seu traçat precís, una línia en els Pirineus centrals travessa regions poc industrialitzades i arriba a Espanya en zones amb petits creixements. Una línia entre les dues Catalunyes presenta l´avantatge de permetre la constitució del llaç Baixàs-Vic, Bescanó-Baixàs. Cada un dels punts del llaç pot ser alimentat per un costat o per l´altre. Això representa un avantatge de fiabilitat i seguretat evidents. El primer gran beneficiat seria el TAV. S´ha demostrat a França que el TAV pot ser alimentat sense la construcció de la línia Baixàs-Bescano. També ho podria ser igualment a Espanya, amb el preu de reforçar les xarxes actuals de 400 kV i de 220kV. Però no és menys cert que la realització de la nova línia de 400 kV i dels seus reforçaments, és a dir, el llaç comentat abans, representa una millora significativa. Aquesta millora valdria notablement per a qualsevol usuari important que s´instal·li en el conjunt de la regió francoespanyola.
1.4 Alimentació del TAV. Sinergies amb la MAT. Pel costat francès, la xarxa actual té les característiques suficients per alimentar el TAV. La utilització de transformadors dedicats al TAV és una mesura molt més eficaç que el reforçament de la interconnexió transfronterera. Malgrat tot és evident que el reforçament de la xarxa permetria augmentar els marges de seguretat de l´alimentació del TAV. La sinergia de la realització de les obres es trobaria així confirmada. Pel costat espanyol la xarxa actual no té les característiques suficients per alimentar el TAV. Àdhuc si fos possible efectuar treballs suplementaris en la xarxa espanyola que permetessin aquesta alimentació, el reforçament de la interconnexió francospanyola és important per a l´alimentació de la línia TAV. Fins i tot si no fos estrictament necessària per a aquest objectiu, la construcció de la interconnexió Baixàs-Bescanó permetria augmentar la disponibilitat de potència i augmentaria els marges de seguretat.
2. Les diferents opcions tecnològiques.
2.1 Les línies aèries. Es necessiten sis mesos per a la realització dels fonaments de les torres de 400 kV. Un mes després dels fonaments es realitzen les estructures de les torres, el muntatge de les quals dura entre 2 i 5 dies. El desenrotllat dels cables es fa per trams de 5 a 6 km a la vegada i dura un mes per cada tram. A muntanya els mitjans, la durada i els impactes transitoris poden ser més importants però interfereixen menys a la població. L´impacte visual és el més important. Per reduir-lo s´ha d´estar molt atent a la seva implantació i a l´altura de les pilones, al calibre dels cables, a la possibilitat d´utilitzar la geografia o el territori per atenuar la visibilitat de la línia.
2.2 Els cables d´aïllament sintètics. En polietilè, constitueixen la tecnologia més avançada per l´enterrament de cables d´alta tensió. Per raons de transport a les carreteres en camions especials, la dimensió dels cables, enrotllats en bobines és de 500 a 1.000 metres. S´han de fer empalmaments. El cable d´aïllament sintètic té el conductor de coure, una pantalla interna i externa, embolcallaments aïllants semiconductors i finalment una capa aïllant externa de protecció de tercers. Els cables es posen en una rasa sobre una sabata dura i després son recoberts de sorra especial de baixa resistència tèrmica o de ciment magre. Hi ha tres possibilitats de passar els cables: en túnel, en funda disposats en trenat i en funda en disposició plana. Hi ha exemples d´obres així: A Berlín (línia de 400 kV llargada 6,3 km), a Copenhaguen (dues línies de 975 MW de 21 i 10 km respectivament), al Japó (línia de 90 MW llargada 40 km).
La quantitat de terra excavada per la ubicació dels cables és, a títol informatiu, de 1.150.000 m3 per 40 km de línia. També s´ha de comptar amb l´impacte hidrològic i la possibilitat no negligible de descoberta arqueològica, que comportaria una demora dels treballs o una desviació del traçat. En el cas de les fundes, el terreny ocupat representa una banda de 17 m d´amplada o dos canals de 7 m cadascun amb una pista de servei de 3 m; en el cas del túnel, per contra, l´ocupació és de 4 m d´amplada amb una profunditat de menys de 3 m.
2.3 Cables aïllants amb gas. Consisteixen essencialment en tubs metàl·lics que contenen els conductors aguantats per aïllants de suport. L´aïllant s´assegura per un gas o una barreja a pressió. Aquests cables, CIG, permeten un transport de potència fins a 1500-6000 MW, fet que permet la reducció de línies paral·leles; permet potencialment llargades importants (fins 100 km) sense cap necessitat de compensació reactiva. Finalment tenen camps elèctrics pràcticament nuls i camps magnètics molt reduïts. Al Japó hi ha petites realitzacions de fins a 500 m de llargada. El seu cost és deu vegades superior a una línia aèria clàssica. El gas emprat és un excel·lent aïllant, no tòxic, no inflamable i químicament inert, però és un gas hivernacle, cosa a preveure en les pèrdues. L´ocupació de terreny és equivalent a la dels cables anteriors.
2.4 Solucions submarines. Es pot fer la connexió per mar en corrent continu o en corrent altern. Per raons de pèrdues capacitatives limitades a 50 km, es parla sovint de corrent continu quan es parla de transport elèctric submarí. Aquesta tecnologia consta d´una transformació de corrent altern a continu, del cable de transport i d´una transformació de continu a altern. Fa falta una connexió de retorn per tancar el circuit i permetre el flux de corrent; en les instal·lacions petites aquesta connexió pot ser l´aigua de mar, solució que no pot ser emprada en instal·lacions de gran potència. Els cables són de dos tipus: d´oli o d´aïllament sòlid mixt paper polietilè. En termes d´ocupació de terreny, la superfície del lloc ocupat seria de l´ordre de 120.000 m2.
2.5 Cables superconductors. Són cables que treballen a temperatures de -200ºC, que no són competitius en no ser explotables tècnicament.
3. Variants d´inserció sobre el terreny
3.1 Les nou alternatives estudiades. L´anàlisi de les solucions tecnològiques per la línia de connexió França Espanya ha conduït el CESI a formular 9 configuracions de línia.
-Configuració A: línia aèria Baixàs-Bescanó al llarg del TAV
-Configuració B: línia aèria en doble circuit entre Baixàs i Bescanó en recorregut alternatiu que evita les zones densament poblades.
-Configuració C: línia aèria de reforç de la existent Baixàs-Vic. Línia de simple circuit on la de Vic és doble i línia de simple circuit on ja és de doble circuit.
-Configuració D: línia Vic-Baixàs amb una estructura que preveu una torre separada per cada circuit.
-Configuració E: línia en cable soterrat sintètic disposició túnel.
-Configuració F: línia soterrada cable sintètic disposició funda trenada.
-Configuració G: línia cable aïllant en gas enterrada.
-Configuració H: línia en cable soterrat més cable submarí entre Baixàs i Figueres en corrent continu.
-Configuració I: línia mixta aero-soterrada Baixàs-Bescanó, soterrant els llocs densament poblats
3.2 Criteris de comparació. La comparació de les diferents alternatives tecnològiques s´ha fet amb els següents criteris:
Criteris tècnics.
-Llargada de la connexió
-Experiència precedent
-Fiabilitat de la tecnologia
-Redundància de la configuració
-Sobrecàrrega d´altres línies en cas de problema
-Nivell de dificultat tècnica en la construcció de la línia
-Durada dels treballs
-Complexitat de les operacions de manteniment
-Aspectes lligats a l´alimentació de la línia
-Criteris mediambientals
Impacte visual
-Camps electromagnètics
-Ocupació del terreny en fase de construcció
-Ocupació permanent del terreny
-Impacte sobre la fauna i la flora
-Interferències hidrogeològiques
-Interaccions amb zones protegides, llocs arqueològics o parcs naturals
Criteris econòmics
-Cost de la realització de l´obra
-Nivell de pèrdues
-Cost de desmantellament a final de vida
-Indemnitzacions i mesures complementàries.
Per a cada una de les alternatives estudiades s´ha realitzat una taula qualitativa amb un codi de colors que permet veure la solució en comparació amb les altres segons cada criteri.(Veure gràfic a peu de pàgina)
3.3 L´alimentació del TAV. Totes les configuracions descrites, pel que fa a la línia de TAV, es resumeixen en la configuració A i en la C.
-Opció A. L´alimentació de la línia TAV és teòricament possible de fer a tot el llarg del traçat. Aquesta solució tècnica respon al quadre de càrregues SNCF en termes de garantia i d´alimentació, de capacitat d´absorció de càrrega pel punt de 40 MVA fins a 60 MVA en el futur. El punt d´alimentació del TGV en 400 kV comporta la utilització permanent de terreny de 18700 m2. El cost aproximat del punt d´aquesta envergadura s´aproxima als 25 milions d´euros.
-Opció B. No segueix el traçat de la línia. Ha de preveure una línia addicional d´alimentació. La solució més apropiada és l´alimentació del TAV per una línia suplementària de 225 kV. Requereix:
La realització d´un punt de transformació a Baixàs de 400/225 kV amb dos transformadors de 300 MVA
La realització d´una línia 225 kV aèria o soterrada entre Baixàs i el punt de transformació SNCF.
La realització del punt transformador SNCF 225/25 kV
Aquesta solució B és l´emprada correntment a França amb 24 punts de transformació. El cost total de l´obra es xifra al voltant de 30 milions d´euros.
La part més important de l´informe és la taula de colors. A partir d´aquesta es pot arribar a conclusions interessants. Primer s´haurien d´evitar opcions que incorporin el color vermell, molt crític. Només queden les configuracions B i I. Pot ser que la millor solució sigui una combinació d´aquestes dues solucions. Evidentment la solució amb només color verd no existeix.
Aquest és en resum l´informe que estudiava la necessitat de la connexió França-Espanya encarregat per fer front al projecte presentat per RTE. El debat va cloure el 17 de juliol de 2003 instant el Ministeri d´Indústria a demanar a l´operador francès RTE que a la vista del debat presenti alternatives que puguin ser concertades amb el territori. Així estan les coses a l´altre costat de la frontera.
Hi ha pocs que que tinguen conciència de catalans, i d’aquets que ho reconeixen, hi ha molts que ho reconeixen com espanyolistes que són.
Però el món es dels cabotes. El que passa és que en solen hi haure de tots els colors
En aquest sentit, ara per ara, la conciència com a valencians és inmensament aclaparadora.