L’esborrany de declaració de sobirania de CIU i ERC diu que
“…el Parlament de Catalunya acorda declarar la sobirania democràtica del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic, …d’acord amb els principis següents:
1. Sobirania
(Foto, diada 11 setembre de 2010)
El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.”
En l’entrada anterior faig una somera incursió en el concepte de sobirania, però és en la resposta a quí és el subjecte polític i jurídic de la sobirania on rau l’inici del conflicte amb Espanya.
Per als espanyolistes no democràtics que neguen el dret a decidir del poble de Catalunya, l’únic subjecte de sobirania és el poble espanyol catalans inclosos, mai el poble de Catalunya. Està demostrat històricament a tot el món que només es supera aquest conflicte exercint democràticament aquesta sobirania, és a dir, per la prova dels fets.
Una vegada superat aquest conflicte n’hi hauria el segon conflicte, pròpiament guanyar democràticament els unionistes catalans que volen legítimament i sobiranament decidir continuar formant part de l’estat espanyol.
Aquest són els grans dos esculls que des del punt de vista de l’exercici al dret a decidir la nostra llibertat tenim al davant. La participació ciutadana, moviments socials i societat civil sumada a l’acció de les institucions polítiques possibilitarà la superació de les dificultats.
Hem de veure en aquest sentit el pròxim esborrany de declaració de la CUP, que afegirà el concepte de Països Catalans i vol menys compromís amb l’Europa del capital.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!