Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La celebració institucional d’aquest Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella s’ha convertit en un comiat al President Pasqual Maragall. La interpretació de Marina Rossell de la sardana Per tu ploro ha estat prou eloqüent. És l’última Diada del President Maragall, i al passeig dels Til·lers es percebia una barreja de sensacions. Marxa un president socialista catalanista -el primer des del restabliment democràtic-, es dissol abans d’hora la legislatura d’un govern tripartit d’esquerres que no ha superat el tràngol del nou Estatut i les fortes pressions del govern espanyol, i s’albira un horitzó no gaire esperançador: la fi dels polítics creatius forjats en l’antifranquisme i la imposició de les tesis disciplinades dels partits. Aquest migdia, en acabat l’acte institucional, he sentit com Maragall i també el President Jordi Pujol rebien emotives i espontànies mostres de suport dels ciutadans. "No pleguis Maragall!" o "Visca el govern catalanista i d’esquerres!" eren alguns crits de suport que Maragall rebia en el trajecte fins al Parlament de Catalunya, acompanyat del president de la cambra, el blocaire Ernest Benach. A Pujol tampoc li han faltat mostres d’afecte.
Pujol i Maragall formen part, ara ja, del passat. Han estat líders carismàtics del catalanisme, amb els seus defectes i les seves virtuts. Ni Artur Mas ni José Montilla, els candidats triomfalistes, poden competir amb Pujol i Maragall, respectivament, en carisma i catalanisme. L’acte institucional organitzat aquest matí pel Govern de la Generalitat i pel Parlament de Catalunya és d’un nivell inqüestionable. Per molt que després el President de Catalunya es mostri nacionalment satisfet i pretengui ridiculitzar l’independentisme. Unes declaracions que el Telenotícies migdia s’ha afanyat a emetre, en castellà, com lamenta l’escriptor Oriol Izquierdo.
[L’informatiu de TV3 silencia el President Maragall]
Aquesta, doncs, ha estat una Diada Nacional de fi d’una etapa. El tripartit de Maragall és història. L’actual govern bipartit és una caricatura d’allò que va sorgir del Tinell. Un govern provisional a l’espera de no sabem què. Sociovergència, tripartit segona part, pacte nacional o govern nacionalista minoritari -amb ajut del PP?- són algunes de les hipòtesis. Però em fa la impressió que els pactes són el que menys preocupen la gent del carrer. Els ciutadans que aquesta Diada s’enyoraven de Pujol i inclús de Maragall (quan foren morts els combragaren) deuen tenir més tendència a instal·lar-se en un altre debat: el presidencialista. I aquí és on surt la pregunta del milió: Mas o Montilla, President? Segurament el país no optarà per Josep-Lluís Carod com a President. Els que tenen més possibilitats, doncs, són el candidat nacionalista o el candidat socialista.
Vosaltres, qui us imagineu la Diada del 2007 al passeig dels Til·lers presidint l’acte institucional?
Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera socialista
> Albert Torra (PSC): Avui celebrem una gran victòria!
> Carme Mas (diputada de Ciutadans pel Canvi): 11 de Setembre
> David Gutiérrez (JSC): Feliç Diada de Catalunya i La foto de la Diada
> Francesc Garcia (PSC): La nostra Diada Nacional
> Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró, del PSC): La Diada Nacional dels catalans
> Jonatan Triviño (JSC): Diada Nacional de Catalunya
> José Rodríguez (PSC): 11 de septiembre, tres pueblos unidos
> Josep Melcior (PSC): "Onzes" de Setembre
> Laure Gutiérrez (JSC): Visca Catalunya
> Roberto Labandera (diputat del PSC): Diada
Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera republicana
> Àlex López (ERC): Jo també vull un estat propi. Diada Nacional
> Andreu Francisco (alcalde d’Alella, d’ERC): Discurs de l’Onze de Setembre
> Carme Porta (diputada d’ERC): Visca la Terra!
> Gerard Baiget (ERC): Jo també vull un estat propi. Comença la Diada
> Jordi Casals (ERC): Ridícul
> Josep Amílcar (ERPV): L’11 de Setembre i el 25 d’Abril
> Lluís Pérez (JERC): Un altre Onse de Setembre
> Pere Aragonès (portaveu nacional JERC): Catalunya no s’ha acabat!
> Rosa M. Bonàs (diputada d’ERC al Congrés): Parlant de ridículs
> Lluís Soler (ERC): Jo també vull un estat propi. La Diada Nacional a Barcelona
> Xavier Sàez (tinent d’alcalde d’ERC a Lleida): "Jo també vull un estat propi"
Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera nacionalista
> Carles Sala (regidor d’UDC a Tarragona): 11-S CAT
> Carme-Laura Gil (diputada de CDC): L’11 i 12 de setembre de 1714
> Montserrat Candini (CDC): 11 de Setembre de 2006
> Roc Fernàndez (CDC): Diada Nacional de Catalunya
Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera ecosocialista
> Antoni Garcia (ICV): 11-S avancem cap l’autodeterminació
> Enric de Vilalta (ICV): Avui, 11 de Setembre
> Iñaki Escudero (EUiA): Reivindiquem el dret d’autodeterminació
> Toni Salado (EUiA): Compañero Salvador Allende, ¡Presente!
> Xavier Tornafoch (ICV): Onze de Setembre. Diada Nacional
Anotacions sobre la Diada a la resta de la bloquesfera política
> Daniel Sirera (diputat del PP): Reivindicar España
> Juli Cuéllar (CUP): Ofrena floral de l’11 de Setembre
> Enric Borràs (PRC): Jo també vull un estat propi. Prou d’esclavitud!
> Enric Morera (secretari general del Bloc Nacionalista Valencià): 11 de Setembre
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
imaginant un dels dos pajarus presidint la desfilada, això és un malson. ERC tindrà un problema, a qui dona suport?.
1- a un candidat que diu que Catalunya és Espanya, que no es partidari de la independència, que fa política de dretes i que és corresponsable de l’estatucidi?, Montilla. O
2- a un candidat que diu que Catalunya és Espanya, que no es partidari de la independència, que fa política de dretes i que és corresponsable de l’estatucidi?, Mas.
Els d’ERC ens haurem de mentalitzar i pactar amb qui doni més i accepti més punts del nostre programa. I les assemblees que s´ho agafin amb calma, haurem de escollir entre una de les dues parts del mateix meló. Paciència 🙁
1- Montilla és català
2- Montilla (més mal que bé) parla català
3- Montilla-president-de-la-Generalitat és un esperpent "que no es de
recibo" i que ens faria caure molt baix no perquè hagi nascut a Iznájar
província de Córdoba, no perquè amb prou feines parli un mal català,
no, sinó perquè el que està en dubte, més que la seva CATALANITAT és el
seu CATALANISME; o sigui, que hi ha dubtes seriosos
respecte a la idoneïtat d’aquest individu gris, mediocre i sinistre
(gent que el coneix de molt a prop me n’ha parlat pestes) per a un
càrrec tan elevat. De fet, sóc del parer que ja ha arribat MASSA amunt.
4- Montilla-president-de-la-Generalitat corroboraria la meva tesi:
Catalunya es descatalanitza fins al punt que el mateix President
representa l’apoteosi d’aquesta descatalanització imparable i
irreversible.
5- Montilla és un Maragall descatalanitzat.
6- Montilla: ¿Us agrada a vosaltres? Raoneu la vostra resposta.
http://entrellum.blogspot.com
aquí el meu comentari
Hola Saül!!
Gràcies pel teu enllaç al meu comentari sobre la Diada i sobre la mort de Salvador Allende, però el títol del post és "Compañero Salvador Allende, ¡Presente!", i no "Presidente" com has posat. No passa res, era per fer l’aclaració.
Una abraçada.
No entenc com ningú avui destaca el buit informatiu als actes del Fossar.
El acte de la Ciutadella va ser creat per tapar i aquest any ho ha aconseguit amb escreix.
Aquest acte, barreja absurda de oficialitat i xerinola controlada , no acaba de ser ni una cosa ni l’altre.
Hola Saül, gràcies pels teus comentaris sobre els meu post on reflexionava sobre la campanya "Jo també vull un estat propi". Només volia informar de la reivindicació per part de la Joventut Socialista de Catalunya defensant a Pepe Rubianes en un dia tan important com és el de la Diada. En el meu blog faig cinc centims, crec que seria bo que la blogosfera política ho comentés.
Salut i república!