L’alcaldessa Colau comentava que en el sopar del Mobile al Palau de la Música va tenir un apart amb el Borbó; davant de la queixa de l’alcaldessa pel maltractament oral que l’anomenat Comte de Barcelona va fer dels catalans el dia 3 d’octubre, es va excusar dient que havia de defensar la Constitució. Però quins articles de la Constitució defensava. Covard ell, només va tenir esma de defensar l’article 2 de la Constitució i no tot sencer sinó només l’apartat que diu:
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles
Aquell dia, aquest senyor que ha hagut d’entrar a Barcelona una protecció de les forces de seguretat equivalent a la de qualsevol dictador que té por del seu poble, es va oblidar d’altres articles d’aquesta Constitució. El primer exemple que trobem és l’article 9 apartat 2:
Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.
O potser l’article 10:
1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
Però els articles més importants que va oblidar qui presideix la casa reial en l’actualitat són:
Artículo 20
1. Se reconocen y protegen los derechos:
a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
Artículo 21
1. Se reconoce el derecho de reunión pacífica y sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitará autorización previa.
2. En los casos de reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones se dará comunicación previa a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración del orden público, con peligro para personas o bienes.
No és estrany. Per la caterva de Madrid, de la que ell forma part, els únics articles que existeixen a la Constitució són la part ja citada de l’article 2, la part del 56 que diu
“El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia“,
l’article 5, la part de l’article 134 que diu
“Toda proposición o enmienda que suponga aumento de los créditos o disminución de los ingresos presupuestarios requerirá la conformidad del Gobierno para su tramitación“
amb la interpretació menys restrictiva possible, l’article 141 apartat 1, i sobre tot l’article 161 apartat 2
“El Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas. La impugnación producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses.”
La resta de la constitució per ells és paper mullat, i només els accepten quan els hi són favorables. És per això que han convertit capítol tres de la Constitució en un no res, agafant-se al que diu la segona part de l’article 53.3,. La legislació evita la protecció.
Però aquest senyor temerós de què es torni a repetir el que li va passar al seu pare amb Aznar, que va voler convertir-se en «José María I el Centralizador», ha oblidat el que diu la constitució sobre ell:
arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones
En comptes d’arbitrar s’ha convertit amb part del conflicte català alineant-se amb les postures més centralitzadores y reaccionàries de l’Estat.
Ja en el seu paper de Príncep, mantingut amb els impostos de tots i en moments de moltes dificultats econòmiques pels més dèbils, no va sortir ni un sol cop a defensar davant dels poders públics aquells, a qui les lleis, redactades sense tenir en compte el que diu la primera part de l’article 51.3, han fet perdre la protecció del capítol 3r de la constitució.
El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el Capítulo tercero informarán la legislación positiva, la práctica judicial y la actuación de los poderes públicos.
Aquest hereu del primer Borbó que va abolir els drets i llibertats dels catalans per sotmetre’ls a les restriccions de les lleis de Castella, ha estat incapaç en cap moment de defensar els drets que la Constitució dóna als ciutadans de Catalunya. No s’ha exclamat quan el tribunal constitucional ha dit que la constitució només parla de la nació espanyola, ignorant que nacionalitat i nació són sinònims, com bé varen dir Fraga Iribarne i Peces Barba al parlament espanyol en el debat constitucional.
Ignora de forma alarmant l’article 10 de la Constitució:
1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
Sabent que la constitució espanyola l’únic article que es refereix a l’espai territorial d’Espanya és l’article 5,
La capital del Estado es la villa de Madrid.
com s’atreveix a dir que defensa la constitució quan es pregunta als catalans si Catalunya es Espanya. Són ells els únics als qui la constitució autoritza a fer aquesta pregunta. I pels qui creguin que l’estatut l’ha respost, hem de dir que en aquests moments, Catalunya manca d’un Estatut legalment aprovat. L’actual fruit de les modificacions del Tribunal Constitucional, no ha estat aprovat ni pel parlament espanyol, ni pel parlament català, ni refrendat pel poble de Catalunya. Pels que considerin que és una extensió de la constitució i per tant la indicació de què Catalunya es Espanya, l’Estatut en aquests moments no té validesa juridicopolítica.
La mateixa constitució en el preàmbul reconeix la multinacionalitat de l’Espanya que pretén ordenar.
Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones
Però el molt poruc no és el rei dels pobles d’Espanya. Ell és el «Rey de España» d’aquella Espanya inventada a Madrid per a «mayor gloria de la capital». Per ells l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que la constitució incorpora a través dels articles 10 i 96, es refereix a «los pobres negritos del Africa colonial», amb un menyspreu absolut per la dignitat dels pobles.
Article 1
Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
Els hi és igual que la constitució reconegui que en el territori de l’Estat hi hagi una multitud de pobles. Ignorant el preàmbul se sostenen amb l’article 2, imposat per l’exèrcit colpista de Franco, i que consideren la base de l’Estat de Dret.
Cuando su artículo 2 residencia el fundamento constitucional en la indisoluble unidad de la Nación española, no lo hace a modo de frontispicio programático, sino como basamento último, nuclear e irreductible de todo el Derecho de un Estado.
Carlos Lesmes Discurso Apertura del Año Judicial 2017
Per sobre dels drets i de les llibertats de ciutadans de l’estat Espanyol està, al seu veure, la unitat d’Espanya, tal com entenen ells Espanya, i és l’únic punt important de la Constitució. I sota això s’amaga el Felip, VI segons el recompte de Castella, el V segons el compte català-aragonès.
No, el senyor Felip de Borbó- em nego a anomenar-lo rei- el dia 3 d’octubre no va defensar la Constitució Espanyola. Va defensar el concepte d’Espanya construït per l’elit funcionarial i econòmica de la ciutat de Madrid, amb el suport d’aquells que esperen beneficiar-se d’aquesta impostura.
Però aquesta covardia li ha sortit cara. Aquest article de Jordi Barbeta amb el títol “El Rei està espantat, i amb raó”, publicat a “El Nacional.cat” ho diu tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!