Realment encara hi ha cales precioses a la Costa Brava. Vam anar a un càmping que està entre Platja d’Aro i Sant Antoni de Calonge. Diumenge vam banyar-nos a la platja i després vam anar seguint el camí de ronda. Durant la caminada ens vam sorprendre perquè se’ns van creuar molts catalans. Finalment vam arribar a la cala del Racó de les Dones. Allà vam parar a dinar a un bar arran de platja. Normalment una de les raons per triar local és si tenen la carta en català. Allà no ens servia gaire aquest criteri perquè a gairebé tot arreu la tenien. Vam triar un dels bars pel preu i perquè semblava agradable. Realment ho era. La cambrera va ser molt correcta i simpàtica. El bar no era res de l’altre món, però el duien molt professionalment. El que ens va fer sentir millor era que tothom se’t dirigia en català. Ens vam estar fixant i gairebé tots els clients eren catalanoparlants. No se si era gent del poble o turistes, però vam intuir que la gent que viu per allà tria aquest bar. Potser la gent de fora de Barcelona no ho valora tant, però els barcelonins ens sentim estrangers a casa nostra i anar a algun lloc i sentir-te a Catalunya ens és novetat. Realment ens hi vam sentir molt bé.
P.D.: Tornant a Barcelona vam parar a Tossa i vam tornar a la realitat. Les botigues d’objectes inútils i un bar importat d’Andalusia ens van esborrar el miratge. Això si, al museu hi tenien la bandera catalana i l’europea. A veure si en prenen nota al Palau Robert de Barcelona que des que van fer fora ERC que hi oneja l’espanyola. Per cert, tan a Tossa com a Palamós vam veure estelades onejant en cases particulars.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!