En Jesus Corrius de Softcatala ens ha fet un repas de tots els ets i uts que comporten un projecte de traduccio de PL al catala.
Ens ha comentat com a exemple dels problemes que es troben a nivell
tecnic, que la primera traduccio d’Openoffice va ser molt dificultosa,
donat que no seguia els standards de traduccio, que es poder disposar
d’un arxiu .PO. Una curiositat poc coneguda comentada per Corrius, es
que s’ha codificat el catala com si fos una llengua asiatica, a fi de
que la traduccio pugues permetre posar el punt de la el·la geminada.
El ponent tambe ha posat damunt de la taula questions com la manca de
traductors, i els posibles perques i solucions. Sembla ser que la
questio principal es que es una feina poc reconeguda, que no es vista
com una forma de innovacio, creativitat, desenvolupament d’idees, si no
que es posa al nivell, perque ens entenguem, de correccio de bugs.
Lluis Guiu
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No crec que aquest sigui el lloc per a debatre el tema de la manca de traductors, però potser ens ho hauríem de fer mirar. No passa a països més petits que el nostre que hi hagi tan poca gent disposada a traduir programari lliure. Quant a la manca de reconeixement, Softcatalà signa totes les traduccions que fa, de manera que el nom del traductor no hi apareix enlloc. Això trobo que s’hauria de corregir, no només a efectes de reconeixement, que és l’únic que obté el voluntari,sinó també a efectes pràctics, ja que és més fàcil recórrer al traductor per a aclarir dubtes que contactar “Softcatalà”. A d’altres grups de traducció, això no passa, però la veritat és que tampoc no tenen la quantitat de gent necessària (o les hores) per a traduir-ho tot.
Potser és, simplement, que l’idioma es mor, com pensen alguns, i aquest és només un altre símptoma.