Plataforma per la Llengua

La Plataforma
per la Llengua
ha endegat una nova campanya de sensibilització que té com a objectiu
convidar
a  reflexionar al voltant de les situacions lingüístiques més habituals
que es donen quan un catalanoparlant es dirigeix a un nouvingut. La
campanya
s’estructura en sis gags humorístics que ha produït amb el seu
inconfusible
estil la productora audiovisual Minoria Absoluta, responsable dels
coneguts
programes de televisió Polònia i Crackòvia i que tenen
com a objectiu
desemmascarar certes situacions
i actituds lingüístiques que adoptem els catalanoparlants davant de
persones
nouvingudes, per tal de posar-ne en evidència els estereotips i tòpics
que
encara són ben presents en la gestió de la llengua catalana, sobretot
quan
aquesta es du a terme amb un nouvingut com a interlocutor. Els gags es
difondran a través de les xarxes socials, mitjans de comunicació i també
en cinemes. De fet,
els cinemes Girona, on avui s’ha fet la presentació de la campanya,
col·labora
amb la campanya emetent el primer dels gags el pròxim dia 23 de setembre
abans
de l’estrena de la versió en català de la pel·lícula El gran
Vázquez, amb
Santiago Segura.

De dos minuts de duració cadascun,
els sis gags (Catalans anònims, Reunió de veïns, Nen
traductor, Esportistes integrats, L’hora
catalana i Posar-ho difícil)
compten amb la participació d’alguns dels actors habituals de la
productora
(com David Olivares, Xavi Serrano i Mireia Portas). Tots ells se situen
en
escenaris quotidians on aquestes situacions lingüístiques són habituals
(com
una reunió de veïns, una escola, un banc…) i assenyalen qüestions
paradoxals
on es veu immersa la llengua i els seus parlants, o bé les persones que
encara
no la parlen però que hi volen entrar en contacte.

L’objectiu és posar de
relleu quatre eixos temàtics que repercuteixen en les gestions
lingüístiques
arquetípiques denunciades, per discriminatòries:

–        
El primer d’aquests eixos és que
el català no és una llengua minoritària, sinó legalment minoritzada. És a
dir,
de les llengües oficials a la UE,
la catalana ocupa la 9a posició quant a població que la té com a llengua
oficial. A més a
més, és una llengua que compta amb un cos cultural equiparable a
qualsevol
altra d’aquestes llengües de la
UE. I no obstant això, no és llengua oficial al seu propi
estat.

–        
El segon té a veure amb la
dominació simbòlica de molts catalanoparlants. Això afecta, per exemple,
al
canvi permanent de llengua davant d’un desconegut i a la incapacitat de
reconèixer aquesta qüestió com a quelcom anòmal que repercuteix,
sobretot, en
la dimensió excloent d’aquest hàbit quan és du a terme amb nouvinguts.

–        
El tercer gravita en els tòpics al
voltant de la llengua catalana. Per exemple, aquell que justifica que es
canvia
de llengua per educació. Com si les llengües tinguessin atributs morals,
com si
n’hi haguessin de ben i mal educades, en comptes de reconèixer que
aquest hàbit
lingüístic s’entronitzà en una època de repressió i dictadura, i que en
un context democràtic
no té sentit. Un altre tòpic que, per desgràcia, ha fet fortuna és
aquell que
ve a dir: “No val la pena parlar-los-hi en català, perquè amb el
castellà ja en
tindran prou”. Ara bé, i si volen
tenir les mateixes oportunitats de treballar de cara al públic o a
l’administració? I si volen ajudar als fills a fer els deures de
l’escola? I si
volen sentir-se com un català/catalana i que la gent no hagi de canviar
de
llengua només quan es dirigeixi a ell/a?

–        
El darrer dels eixos que hem
treballat és el d’assenyalar a tot catalanoparlant -tant d’origen com
d’adopció- que ell mateix és un referent lingüístic. Així,
per exemple, pel fet de tractar amb persones nouvingudes tenim un rol
molt
important com a referents lingüístics, doncs els nostres usos
lingüístics
tindran uns efectes importants en elles, ja que són potencials nous
parlants.

En resum, els gags suposen una
aproximació humorística a tot aquest seguit d’impediments que no ens
permeten,
amb normalitat, apropar-nos en
llengua catalana a molts dels nostres conciutadans i, per
tant, perpetuar una discriminació que, creiem, en el segle XXI no té
cabuda.

Els gags serviran com a material
didàctic acompanyant i reforçant des d’una dimensió humorística les
principals
idees que desgrana la Plataforma per la Llengua. Per exemple, es faran
servir en les
sessions i tallers d’acollida lingüística que l’entitat ofereix com a
servei a empreses i institucions. A
més, es difondran massivament en mitjans de comunicació, en algunes
sales de
cinema i per Internet a través de les xarxes socials i del canal de la
Plataforma per la Llengua
a Youtube. De fet, el primer dels gags que s’ha difòs per anar escalfant
motors
ha aconseguit ja prop de 2.000 visualitzacions en pocs dies. Veieu-lo a:
www.youtube.com/plataformaxllengua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!