29 d'octubre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Nivells de llengua vs. nivells d’exigència.

Amb
la nova llei que exigeix que els professors de les Universitats catalanes amb
plaça fixa tinguin el nivell C de català, he de confirmar sense gaire por a
equivocar-me, que bona part de la població catalana s’ha sorprès tant com jo.
I, per part meva, la sorpresa prové del fet d’adonar-me que malgrat totes les
situacions i casos que conec de professors que no han  pogut accedir a llistes de substitució  de l’Ensenyament públic català perquè
encara no tenien el nivell C o l’equivalent, resulta que alguns dels mateixos
professors que els havien format en les facultats d’Història, Magisteri, o de
Filosofia, posem per cas,  encara
no el tenien, ni tampoc tenien la necessitat de treure-se’l.

De
tot plegat, se n’extreu la conclusió que el sistema educatiu que hem tingut
fins ara garantia un nivell de coneixement general de la llengua catalana entre
el professorat de primària  i de
secundària, però no pas entre el de les universitats. Així mateix, per
continuar augmentant i argumentant la dosi de sorpresa compartida, comentaré
que en l’actualitat els mateixos alumnes de primer de carrera de diverses
titulacions de lletres es veuen obligats 
pel mateix pla d’estudis de les seves facultats a acreditar el Nivell C
durant el primer  o segon curs.
Tornem, doncs, a sorprendre’ns novament quan ens adonem que probablement alguns
dels professors d’aquestes promocions encara no tenen el nivell C que tan
àrduament els seus alumnes han de treure’s a tan sols tres o quatre anys d’haver
aprovat el seu títol de Graduat escolar.

Tot
plegat, és la incoherència d’un sistema que pretén vetllar pel bon coneixement
de la llengua catalana (i no precisament per l’ús) de la llengua a través d’uns
nivells que, pel que s’ha vist, no s’han exigit amb el mateix criteri ni amb el
mateix rigor a tothom. Esperem que des d’ara les coses canviïn i els nivells de
llengua siguin, per a tothom, igual de necessaris o innecessaris atès que, al
cap i a la fi, la gran necessitat de l’exigència generalitzada de tals nivells
és un indici d’una vitalitat i d’un benestar poc sòlids de la nostra llengua.

 

Puri Pinto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!