Plataforma per la Llengua

Aquesta setmana entra en vigor el nou Codi de consum, que en el seu
article 128 equipara l’etiquetatge en català al castellà. La Plataforma
per la Llengua anima les companyies a acomplir la nova normativa el més
aviat possible per tal de respectar els drets dels consumidors
catalanoparlants. Pel que fa a les crítiques llançades pel Partit
Popular i Ciutadans a la nova llei, la Plataforma per la Llengua creu
que l’únic que persegueixen és imposar el monolingüisme. A Catalunya hi
ha més de 500 lleis que imposen el castellà i discriminen el català. A
la Unió Europea, tots els països que tenen llengües pròpies amb un
nombre similar de parlants al català tenen garantits des de fa temps els
mínims que estableix la nova llei.

Aquesta setmana entra en vigor la Llei 22/2010, del 20 de juliol del
Codi de consum publicada fa un mes al DOGC 5677 del 23 de juliol, per la qual a l’article 128.1 sobre drets lingüístics de les persones consumidores, s’especifica: “2.
Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de
disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: b) Les
informacions necessàries per al consum, d’acord amb llurs
característiques, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb
independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les
dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la
salut i la seguretat.” La Plataforma per la
Llengua celebra que per primer cop aquest dret passa a ésser una
obligació per part de les empreses, ja que a la Unió Europea, tots els
països que tenen llengües pròpies amb un nombre similar de parlants al
català fa temps que tenen garantits els mínims que estableix el Codi de
consum.

Així, en l’article 211.5 es diu clarament que: “La
documentació i les informacions necessàries per a l’adequat consum i ús
dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a
disposició immediata d’aquestes en els termes que disposa l’article
128.1.” Segons la disposició transitòria segona les empreses i les
entitats tenen un termini de sis mesos per adaptar-s’hi. Per als
empresaris que tenen la consideració de microempresa o de petita o
mitjana empresa, el termini d’adaptació és d’un any. Això vol dir que
devers el final de febrer del 2011 les grans empreses de refrescos,
iogurts, medicaments, joguines o electrodomèstics que encara ara no
etiqueten en català hauran d’haver canviat les etiquetes i instruccions
dels productes per adaptar-los a la nova normativa. Fins ara, només els
productes catalans amb denominació d’origen o de qualitat estaven
obligats a estar etiquetats en català.

En aquests moments
hi ha 192 lleis de l’Estat que imposen l’etiquetatge, les instruccions i
les garanties en castellà de pràcticament tots els productes que es
distribueixen a Catalunya, cadascuna d’aquestes normatives, naturalment,
amb el seu corresponent règim sancionador. Aquestes lleis, juntament
amb els centenars de legislacions que obliguen a utilitzar el castellà
en molts altres àmbits, comporten que aproximadament per cada llei que
el Govern fa per afavorir el català a Catalunya, l’Estat espanyol en
faci 50 afavorint el castellà en aquest mateix territori.

La nova
reglamentació significarà un canvi substancial en el paisatge del
mercat català, on la majoria de productes no s’etiqueten en llengua
catalana. Els consumidors catalanoparlants eren fins ara els únics de la
Unió Europea que, tot i constituir un gruix tan important de parlants,
encara no tenien una normativa en etiquetatge que obligués a l’ús de la
llengua respectiva. En la resta de casos de llengües amb tants milions
de parlants ja se n’havia regulat l’obligatorietat.

Dins aquest
context, la Plataforma per la Llengua lamenta les actituds del PP i
Ciutadans que ja han dit que justament per les qüestions lingüístiques
portaran la llei al Tribunal Constitucional (en el cas de Ciutadans, via
el Defensor del Pueblo espanyol). L’actual llei espanyola del
consumidor (Reial Decret Legislatiu 1/2007) té dos articles lingüístics
pels quals fa obligatori el castellà a Catalunya en l’etiquetatge,
instruccions i garanties dels productes, el 18 (que diu: “Sense
perjudici de les excepcions previstes legalment o per reglament, les
indicacions obligatòries de l’etiquetatge i presentació dels béns o
serveis comercialitzats a Espanya han de figurar, almenys, en castellà,
llengua espanyola oficial de l’Estat”). I el 125 (“La garantia
comercial s’ha de formalitzar almenys en castellà, i, a petició del
consumidor i usuari, per escrit o en qualsevol altre suport durador i
directament disponible per al consumidor i usuari, que sigui accessible a
aquest i d’acord amb la tècnica de comunicació utilitzada”). En
tots dos casos, l’obligació és molt més directa que no pas en el cas del
Codi de Consum pel que fa al català, i també es preveuen sancions i
multes lingüístiques per a qui no acompleixi aquestes normatives. PP i
Ciutadans s’oposen, doncs, al bilingüisme legal en l’etiquetatge de
productes, refermant-se en la defensa única del monolingüisme impositiu
del castellà a casa nostra. La Plataforma per la Llengua se sorprèn que
aquests partits polítics justifiquin les seves crítiques al Codi de
Consum assegurant que estan a favor de la llibertat quan hi ha més de
500 lleis que imposen el castellà i discriminen el català a Catalunya.
En tots els casos de països comparables dins la Unió Europea que tenen
llengües pròpies amb un nombre similar de parlants a la catalana, els
mínims que estableix el Codi de consum ja fa temps que estan garantits.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!