Seleccions Catalanes

Això no és el pati d’una escola.
El fet de prohibir jugar a la selecció catalana de futbol un partit amistós,
sigui contra qui sigui, hauria d’haver estat més meditat per part dels senyors
de la "Real Federación Española de Futbol".

No ens han deixat més remei, i a
la campanya de protesta que la Plataforma Proseleccions
Esportives Catalanes va engegar fa uns dies, bàsicament d’escrits de queixa per
una decisió tan arbitrària, ja s’hi han sumat gairebé 20.000 persones.

Però el millor de tot és la
unitat que ha provocat en el món esportiu català. Des del punt de vista de la Plataforma ja no té
importància si els uns eren o no a la reunió. La reacció posterior dels clubs
catalans i de la pròpia federació deixant clar que aquest partit s’ha de poder
celebrar i punt és el que més compta. Tots els partits polítics catalans van
donar suport a la
Federació Catalana de Futbol així que es va conèixer la
prohibició, i els principals clubs de futbol han reaccionat com s’esperava
d’ells, demanant al Sr. Villar i a la
RFEF que reconsiderin la seva decisió. Al camp del Palamós,
en la semifinal de la
Copa Catalunya, una pancarta conjunta de la Federació Catalana
de Futbol i de la
Plataforma Proseleccions donava fe d’aquesta unitat d’acció a
Catalunya. Queda clar: la prohibició de jugar un partit s’ha convertit en la
prohibició als drets d’un poble i això fa despertar fins als més adormits.

És lògic que en aquest despertar
se sentin veus amb versions diferents sobre com s’ha d’avançar cap al
reconeixement internacional de les seleccions catalanes, i sobre qui té la
responsabilitat en el tema. Només per ajudar a aclarir-ho i amb el coneixement
i l’experiència que ens donen tots els anys d’estudi i reivindicació de la Plataforma Proseleccions
Esportives Catalanes, he de dir que és cosa de tots, que evidentment res no
avança sense el suport popular i sense una opinió pública favorable, que tenim
demostradament. Els partits polítics s’han de pronunciar i hi han d’ajudar des
de la seva posició de força als ajuntaments i a totes les institucions,
destinant sense por ni vergonya -alguns puc assegurar que ho fan- recursos que
ajudin als vertaders protagonistes. I aquests, els vertaders protagonistes són,
jurídicament, les federacions catalanes, que, com ja és sabut, a Catalunya no
depenen en absolut de les espanyoles i són entitats del tot independents des de
fa anys. Sí, les federacions catalanes, que són federacions formades per clubs,
són les entitats que tenen a les seves mans sol·licitar el reconeixement de les
respectives federacions internacionals sense cap altra necessitat que la de
fer-ho amb el convenciment que al darrere tenen el suport de tot un poble.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!