SeXuS...NeXuS...PLeXuS

O... l'enigmàtica teranyina

26 de setembre de 2006
General
3 comentaris

CiGRoNs

Mentre bullen els cigrons… repasso el què ha estat la meva vida els darrers cinc mesos… I somric! Quin regal que m?ha fet el destí!

Tot es va parar el 12 d?abril amb l?accident de moto a les rondes. Vaig renéixer. Trencada i magolada per arreu, però viva i en el fons… sencera. L?estrès que portava com a directiu a la feina es va anar diluint durant la baixa. I cada cop que em mirava els morats perpetus, agraïa els temps de relax que se m?estava regalant… Recordo com patia cada cop que en C. (el fisio) em rebregava els tendons… Però es compensava amb els farts de riure que m?havia fet amb els obrers amb qui compartia la sala de recuperació. El sentit de l?humor natural que posseeix aquesta gent que són anomenats de ?classe baixa?, ja m?agradaria haver-lo vist més sovint en les reunions de direcció que freqüentava…

I quan ja preveia que s?acostava la data de tornar al circ de les feres… va ser quan va arribar el burofax. Ja no tenia feina. De cop i volta es truncaven tots els plans que havia anat ideant per la meva vida… Reset! I lluny de deprimir-me vaig pensar que era la oportunitat que em donaven per acabar les coses que sempre havia volgut fer i no havia pogut perquè estava esclavitzada a una feina absorbent de 12 hores diàries i mal de caps les 12 següents… Quan de temps feia que no sortia de marxes a mort? Quan de temps feia que no desconnectava en unes vacances? Quan de temps feia que havia d?escriure el ditxós projecte de final de màster? I vaig tornar a renéixer. La Piga de sempre, tal com un adolescent que descobreix el món i els seus congèneres.

I quin estiu! Per recordar! Hi ha hagut temps per a tot. Per a escriure el projecte, per Menorca mon amour, per a amants esporàdics, per enamorar-me i desenamorar-me, per construir de nou el meu futur, per llegir una barbaritat, per descobrir nous intèrprets de música i per dedicar-me tot el temps del món a mi. Fins i tot he creat un bloc!

Ahir vaig posar l?últim punt a la redacció del projecte i el que toca ara és marxar a Irlanda. Fa dies que tinc el bitllet i el pis emparaulat. El 14 d?octubre me?n vaig. Els primers dies seran horrorosos. Ho sé. Per molt que sàpiga anglès, no entendré res de res. Hauré de relaxar-me i observar-me; com a un espectador de la meva pel·lícula, en una nova situació… Pot ser divertit. Com m?agrada posar-me a prova…

En resum: quan trepitges merda, és la teva actitud la que marca la diferència entre enfonsar-t?hi o simplement relliscar, trontollar i seguir caminant.

  1. Enhorabona i gràcies per compartir la teua experiència vital a la xarxa. De segur que trobaràs companys amb els que enriquir-te, aprendre i descobrir les bones coses de la vida.

    Respecte a trepitjar merda, l’actitud és molt important però moltes vegades és secundària en funció de la nau a la que estigues embarcada. Si vas amb un "cayuco" per molta actitud que hi poses, depens dels elements per a arribar a bon port. En el teu cas, eres afortunada (els teus esforços t’haurà costat) i disposes d’un xicotet iot amb comoditats i moltes eines al teu abast per a aconseguir el teu objectiu. Disfruta-ho i no ho menysprees mai. Hi ha milions de persones que t’envejen. Salut i pau!!

  2. I afegiria que tant de bo segueixis trepitjant merda per a que continuar creixent.
    Bona sort a Irlanda! Jo vaig viure mig any a Rotterdam…tota una experiència que em va servir per entrar en contacte amb mi mateixa per primera vegada (i pensa que ja estava a un pas de la trentena!). Disfruta-la, sobretot. 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!