Per Tutatis!

Una lúcida reflexió que fou compartida pel propi Eddie Campbell al fòrum de The Comics Journal fa ja uns anys (la traducció és meva):
—-

Existeix un enorme desacord (entre nosaltres mateixos) i incomprensió (per part del públic) sobre el tema de la novel·la gràfica que fa necessari establir uns principis bàsics.

1. Novel·la Gràfica és un terme discutit. Però l’emprarem partint de la premissa que per “gràfic” no ens referim a gràfics i que per “novel·la” no ens referim a res relatiu a les novel·les (de la mateixa manera que “Impressionisme” no és un terme estrictament aplicable; de fet va ser emprat originalment com un insult i posteriorment adoptat com desafiament).

2. Donat que no estem en cap forma referint-nos a la novel·la literària tradicional, no sostenim que la novel·la gràfica ha de ser de les mateixes dimensions o pes físic. En conseqüència els termes “novella” i “novellete” no són aplicables aquí i només contribueixen a confondre i distreure els espectadors del nostre objectiu (veure següent), fent-los creure que estem creant una versió il·lustrada de literatura tradicional quan en realitat tenim un peix més gran per fregir a la paella; això és, estem forjant una nova forma d’art que no està lligada a les regles arbitràries d’una anterior.

3. “Novel·la Gràfica” significa un moviment i no una forma. De tal manera que podem fer referencia a “antecedents” de la novel·la gràfica, com les novel·les en xilogravat de Lynd Ward, però no tenim interès en aplicar la classificació de manera retroactiva.

4. Si bé el novel·lista gràfic contempla amb satisfacció els antecedents de genis i profetes sense el treball dels quals no hagués pogut concebre el seu propi, no se sent obligat a posar-se en fila darrere de “A Rake’s Progress“, de William Hogarth, cada vegada que obté una menció o publicitat per a si mateix o per a l’art en general.

5. Ja que el terme defineix un moviment, un esdeveniment en evolució, a diferència d’una forma, no es guanya res amb definir-lo o “mesurar-lo”. Té una antiguitat d’aproximadament trenta anys, encara quan el nom i el concepte han començat a ser conegut des de fa amb prou feines uns deu. Com que encara s’està desenvolupant existeix la possibilitat que canviï la seva naturalesa per aquesta data l’any vinent.

6. L’objectiu del novel·lista gràfic és el de prendre el concepte del comicbook, que s’ha convertit en quelcom vergonyós, i elevar-lo a un nivell més ambiciós i significatiu. Això implica generalment expandir el seu volum, però hem d’evitar entrar en arguments sobre la mida permissible. Si un artista ofereix un parell d’històries curtes com la seva nova novel·la gràfica, (com va fer Will Eisner amb “A Contract with God”) no hem de caure en polèmiques. Només hem de preguntar-nos si la seva novel·la gràfica és un bon o dolent parell d’històries curtes. Si ell o ella utilitzen un personatge que apareix en una altra obra, com les diverses aparicions de Jimmy Corrigan fora del llibre principal, o els personatges de Gilbert Hernández, etc. o fins i tot personatges que nosaltres no volem permetre en la nostra “societat secreta”, ja que no els hem de descartar per aquesta causa. Si el seu llibre no s’assembla per a res als còmics que nosaltres coneixem no hem de polemitzar tampoc sobre això. Només ens hem de preguntar si l’esmentada obra contribueix d’alguna manera a la suma total del coneixement de la humanitat.

7. El terme novel·la gràfica no ha de ser emprat per descriure un format comercial (com “trade paperback” o “tapa dura” o “Prestige”). Pot ser un manuscrit inèdit, o serialitza en parts. L’important és la intenció, fins i tot si la intenció arriba després de la publicació original.

8. El tema del novel·lista gràfic és tot allò existent, incloent les seves pròpies experiències. Ell o ella desdenyen els “gèneres de ficció” i tots seus lletjos clixés, encara que tracten de mantenir una ment oberta. Es ressenteix especialment la noció, que encara preval en molts cercles, i no injustificadament, que els còmics vénen a ser un subgènere de la ciència-ficció o de la fantasia heroica.

9. El novel·lista gràfic mai no pensarà a emprar el terme novel·la gràfica quan parle amb els seus col·legues. Entre ells es referiran per norma general al seu treball com “el meu últim llibre” o la seva “obra en procés” o “el vell trasto”, i fins i tot “còmic”, etc. El terme s’emprarà com un blasó o una vella bandera que haurà de ser brandida a la crida de la batalla o en remugar la pregunta de la secció corresponent en una llibreria desconeguda. Els editors hauran d’emprar el terme repetidament fins que en signifique encara menys que la nul·litat que representa de fet. Encara més, els novel·listes gràfics són molt conscients que la pròxima generació de dibuixants escollirà treballar en formes fins i tot més senzilles i es burlaran de la nostra pompositat.

10. El novel·lista gràfic es reserva el dret de dissentir d’algun o de tots els conceptes esmentats anteriorment si això li representa vendes ràpides.

Versió original en anglès:
—

Eddie Campbell’s (Revised) Graphic Novel Manifesto

There is so much disagreement (among ourselves) and misunderstanding (on the part of the public) around the subject of the graphic novel that it’s high time a set of principles were laid down.

1. “Graphic novel” is a disagreeable term, but we will use it anyway on the understanding that graphic does not mean anything to do with graphics and that novel does not mean anything to do with novels. (In the same way that “Impressionism” is not really an applicable term; in fact it was first used as an insult and then adopted in a spirit of defiance.)

2. Since we are not in any way referring to the traditional literary novel, we do not hold that the graphic novel should be of the supposed same dimensions or physical weight. Thus subsidiary terms such as “novella” and “novelette” are of no use here and will only serve to confuse onlookers as to our goal (see below), causing them to think we are creating an illustrated version of standard literature when in fact we have bigger fish to fry; that is, we are forging a whole new art which will not be bound by the arbitrary rules of an old one.

3. “Graphic novel” signifies a movement rather than a form. Thus we may refer to “antecedents” of the graphic novel, such as Lynd Ward’s woodcut novels but we are not interested in applying the name retroactively.

4. While the graphic novelist regards his various antecedents as geniuses and prophets without whose work he could not have envisioned his own, he does not want to be obliged to stand in line behind William Hogarth’s Rake’s Progress every time he obtains a piece of publicity for himself or the art in general.

5. Since the term signifies a movement, or an ongoing event, rather than a form, there is nothing to be gained by defining it or “measuring” it. It is approximately thirty years old, though the concept and name had been bandied about for at least ten years earlier. As it is still growing it will in all probability have changed its nature by this time next year.

6. The goal of the graphic novelist is to take the form of the comic book, which has become an embarrassment, and raise it to a more ambitious and meaningful level. This normally involves expanding its size, but we should avoid getting into arguments about permissible size. If an artist offers a set of short stories as his new graphic novel, (as Eisner did with A Contract with God) we should not descend to quibbling. We should only ask whether his new graphic novel is a good or bad set of short stories. If he or she uses characters that appear in another place, such as Jimmy Corrigan’s various appearances outside of the core book, or Gilbert Hernandez’ etc. or even characters that we do not want to allow into our “secret society,” we shall not dismiss them on this account. If his book no longer looks anything like comic books we should not quibble as to that either. We should only ask whether it increases the sum total of human wisdom.

7. The term graphic novel shall not be taken to indicate a trade format (such as “trade paperback” or “hardcover” or “prestige format”). It can be in unpublished manuscript form, or serialized in parts. The important thing is the intent, even if the intent arrives after the original publication.

8. The graphic novelists’ subject is all of existence, including their own life. He or she disdains “genre fiction” and all its ugly clichés, though they try to keep an open mind. They are particularly resentful of the notion, still prevalent in many places, and not without reason, that the comic book is a sub-genre of science fiction or heroic fantasy.

9. Graphic novelists would never think of using the term graphic novel when speaking among their fellows. They would normally just refer to their “latest book” or their “work in progress” or “that old potboiler” or even “comic” etc. The term is to be used as an emblem or an old flag that is brought out for the call to battle or when mumbling an enquiry as to the location of a certain section in an unfamiliar bookstore. Publishers may use the term over and over until it means even less than the nothing it means already. Furthermore, graphic novelists are well aware that the next wave of cartoonists will choose to work in the smallest possible forms and will ridicule us all for our pomposity.

10. The graphic novelist reserves the right to deny any or all of the above if it means a quick sale.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!