Per Tutatis!

Kim Dong-Hwa
Planeta DeAgostini

No sé si heu apuntat aquest nom: Manwha. Significa còmic en coreà i més val que l’apunteu si d’aquest singular país ens han d’arribar obres com aquesta. Apunteu també el del seu autor, Kim Dong-Hwa, doncs sospite que ens haurà de donar més alegries als afeccionats al còmic de qualitat.

El primer volum de Historias color tierra posa el llistò molt alt. Tracta de la vida quotidiana de la Corea antiga i rural, on una viuda i la seva filla afronten els cicles de la vida. El to intimista de l’obra ve marcat pel punt de vista d’aquesta última, anomenada Ihwa, a la qual veiem créixer des de menuda fins a adolescent. Tot plegat està explicat posant de relleu el costat poètic de la innocència i ingenuïtat d’aquesta, que anirà descobrint la seva sexualitat i el món on viu per mitjà de les seves pròpies experiències i de la relació amb sa mare.

A més de l’enorme sensibilitat que té l’autor per desenvolupar les diferents escenes, resulta especialment interessant observar la rica tradició simbòlica coreana d’origen natural i gestual emprada. D’aquesta en sorgeix bona part de la capacitat evocadora de l’obra, canalitzada de manera magistral per mitjà del dibuix. Aquest mescla un estil més caricaturesc pels personatges amb d’altre més proper a la il·lustració realista pels decorats i la natura.

La metàfora sembla ser el principal vehicle de la narració i en aquest sentint cal destriar la potència de les que fa servir i com aconsegueix establir relacions entre vinyetes que funcionen a molt nivells. Certament la tècnica de narració gràfica de Kim Dong-Hwa és magistral i li permet plantejar amb èxit una obra recolzada en el llenguatge del còmic que va tenir al seu moment la pretensió declarada d’obrir nous camins.

Per últim, no voldria obviar el fet que aquest manwha, tot i les seves innegables bondats, funciona dubtosament com al declarat homenatge a l’abnegació de les àvies d’aquella societat tradicional que les menyspreava. Així ens ho fa saber el propi autor en un text que s’inclou en les pàgines finals. Dic que funciona dubtosament perquè aquest homenatge està plantejat més des de la pietat que no des de la crítica.

Està clar que no és aquest el tema de l’obra ni té perquè ser-ho però, en homenatge a les meves pròpies àvies roges he de dir que, per exemple, em costa sintonitzar amb la bondat de les metàfores naturals de la sexualitat que, irònicament, aporten més artifici que naturalitat. La idealització d’aquest tipus de mons rurals em sol costar de creure, cosa que de fet serveix de prova de la qualitat de l’obra, doncs personalment he d’admetre que he entrat en el joc des de la primera pàgina.

A banda d’això, en general Historias de color tierra és un còmic que he de recomanar sincerament a tothom, tant per les seves virtuts literàries com pel plaer que suposa deixar-se seduir pel seu apartat gràfic. L’edició de Planeta, al seu torn, val a dir que està a l’alçada de les
circumstàncies a tots els nivells, oferint l’acabat que algunes vegades
havíem reclamat per obres d’altres mestres orientals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!