Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Guy Delisle
Astiberri
Guy Delisle continua amb la fórmula que va assajar amb Shenzen i va refinar amb Pyonyang (tot i que Astiberri va publicar primer la segona). Aquest cop li toca el torn a Myanmar (antiga Birmània), on l’autor acudeix seguint la seva dona que treballa per Metges Sense Fonteres. Per cert, aquesta vegada, amb fill inclòs.
La fórmula que deia consisteix, per si no la coneixeu, en una mescla entre el diari de viatges i el reportatge. Això és alhora una virtut i un defecte i em sol produir sentiments contraposats. D’una banda Crónicas Birmanas és una excusa per un seguit d’acudits sobre un estranger en terres llunyanes que afronta el xoc cultural amb un cert regust a Jacques Tati. Aquesta part funciona perfectament doncs, com a occidentals que som, compartim l’estranyament i connectem amb les seves preocupacions quotidianes. A més, val a dir que en aquest sentit està molt ben resolt.
Però, d’altra banda, aquesta obra és també una mena de presentació de la situació actual d’aquell país, el qual pateix una de les pitjors dictadures feixistes i representa l’exemple més paradigmàtic de neocolonialisme sota la mundialització dels mercats financers (o globalització). En fi, supose que resulta difícil anar a un país com Myanmar i no parlar d’aquest tema. El problema, al meu entendre, és que això no es pot fer posant-ho al mateix nivell que les curiositats culturals, és a dir, amb una informació i documentació tan escassa i sobre tot enfocada al treball que hi realitzen allí les diverses ONGs.
Tot i això s’ha de reconèixer que com una primera aproximació a la realitat del país funciona d’allò més bé, doncs al final de la lectura de segur que la gran majoria dels lectors sabran infinitament més del que en sabien abans, i sense haver-s’ho proposat. El secret és que es tracta d’un còmic molt àgil i milimètricament realitzat, amb una estructura d’episodis curts que fan molt amena la lectura. A tot això li hem d’afegir un dibuix simpàtic i amb notables dots còmiques que traspua molt d’ofici.
Al final trobe que Crónicas Birmanas funciona dins els seus paràmetres, tot i les meves opinions al respecte. Es llegeix amb molt de gust, aconsegueix despertar la curiositat del lector i estan ben realitzat. Per tant, trobe que és una lectura recomanable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No en tenia coneixement d’aquest autor i d’aquest comic. El cercaré. Supòs que serà fàcil de trobar-lo en qualsevol llibreria. Per el meu activisme i afecte per aquest país, Birmània, tot el es publiqui perque la gent conegui el país i el què passa, benvingut sigui !
Vaig comprar un comic fet al Japó dedicat a la vida de Daw Aung San Suu Kyi en anglès.
Està molt bé. El vaig comprar en edició digital.
Gràcies per el teu apunt.