Per Tutatis!

Paul Pope
Planeta DeAgostini

Tot i que, com sabreu si llegiu aquest bloc, no sóc especialment afeccionat als superherois, sí tinc una especial debilitat per Batman. I aquesta no és gratuïta sinó que ve donada pel fet que amb aquest personatge s’han creat obres especialment remarcables i que se n’ixen dels paràmetres habituals del gènere sense sobrepassar necessàriament les seves premisses. El còmic que ara ens ocupa n’és un bon exemple. L’autor, Paul Pope (Heavy Liquid, 100%, THB) ha tingut una trajectòria que sense restar del tot al marge de la comercialitat, li ha permès desenvolupar un perfil independent. I aquest equilibri és precísament el trobem a Batman Año 100.

L’obra situa Batman en un futur ciberpunk, en un món cada vegada més corrupte i totalitari on, lògicament, les identitats secretes són el pitjor dels crims. El mite terrorífic de Batman torna a planar per Gotham junt amb tota la resta de personatges (el net de Gordon, etc) de manera que la història sembla voler repetir-se. En aquest sentit val a dir que Pope accepta les tesis de dues obres mestres de Frank Miller com The Dark Knight Returns i Year One com a bases del personatge. Així, humilment el que ofereix és un còmic ple d’acció, la força del qual descansa sobre tot en l’apartat gràfic. És notable el domini del ritme i la tensió de la seva narració gràfica així com la brutalitat del seu dibuix i la feina feta en el disseny de personatges i escenaris. És una llàstima que tota l’estructura detectivesca no permetisca de mostrar millor el món que planteja, probablement per falta de pàgines, però és més que sufucient per dotar de sentit una acció que deixarà bocabadats els més exigents.

Per tant, trobe que Batman Año 100 és una lectura consistent que tant pot agradar als més afeccionats al gènere superheroic com el que ho són menys. Sense demanar-li el que no és, no hi ha dubte que es tracta d’una obra divertida i original, totalment recomanable. Per cert, l’edició actual adjunta tot de materials complementaris, com portades, apunts de disseny i articles, cosa que no deixa de ser interessant. A més, també s’inclou el Batman Chronicles 11 (Batman Berlín), una curiosa història breu del mateix Pope que tant de bo hagués desenvolupat més. L’únic que no m’ha agradat d’aquesta edició ha estat l’aplicació per ordinador de brillantors, les quals contrasten negativament amb l’estil de dibuix de l’autor i supose que originalment no hi eren.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!