Per Tutatis!

Amb cada nova novel·la gràfica m’agrada més Jeffrey Brown, i a casa quan arriba un llibre seu és rebut amb il·lusió. Per què serà? Potser és per com ha sabut evolucionar, en contrast amb la tendència formalista d’altres autors del seu àmbit, els quals s’han allunyat més i més d’aquell primigeni còmic independent costumista i autobiogràfic.

Efectivament, els còmics de Brown, amb les seves històries de joventut, amor i amistat, han evolucionat amb la seva vida cap a d’altres més madurs i familiars però igualment introspectius. És clar que hi ha una certa evolució tècnica però la millora té a veure sobre tot amb el contingut, atès que segueix fidel al seu estil de dibuix naïf. Però per entendre’ns, no ha fet un gir com ho va fer, per exemple, Seth des de “It’s a good life, if you don’t weaken” fins a “George Sprott” (amb excel·lents resultats, això sí). Obres sobre gatets a banda, l’aproximació de Brown és més subtil i consisteix en el vell truc d’explicar una quotidianitat que acaba per traspuar els temes eterns de la literatura.

En aquest cas, això es concreta en dos eixos que en el seu cas van relligats, com són la religió i les relacions entre pares i fills. Així, ens parla de la seva relació amb la divinitat, o més bé la manca de divinitat; dels seus records d’infantesa amb un pare que exercia de pastor cristià, i també les seves experiències amb el seu fill menut. Dit així, sóna un pèl avorrit però res d’això. El còmic es llegeix amb un bufit, gairebé es devora, i la impressió que deixa és ben plaent.

Potser és pel fet que suggereix més que explica i això ens força a participar, a implicar-nos en la interpretació dels fets. O qui sap si senzillament tot és degut al seu estil gràfic, que és tan simpàtic i tendre alhora, al qual afegeix ara el color. Qui sap. La qüestió és que Jeffrey Brown agrada per una raó o altra i no cal donar-hi més voltes. I bé, com que és evident que “De padres e hijos” suposa un pas endavant, la recomanació és obvia. Per cert, per sort la qualitat de l’edició també millora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!