Lectures: Jeremiah Integral vol.1

Hermann
Planeta DeAgostini

Aquest és el primer volum de l’edició integral de l’ obra del mestre Hermann, que inclou els tres primers àlbums. No cal dir que una edició així d’aquest clàssic està totalment justificada, al marge del tipus de política editorial a que ens duu la maleïda crisi. No només és un títol de notable importància dins la formació del còmic europeu (franc-belga) sinó que és també l’obra en que el dibuixant Hermann es va convertir en autor complet en fer-se càrrec per primera vegada dels guions. En consonància, s’ha de reconèixer que Planeta ha sabut fer una edició amb una qualitat a l’alçada de les circumstàncies, enriquida amb alguns textos i materials. Fet aquest aclariment per amants del nové art, acostem-nos ara a l’obra sense cap prejudici.

El que trobem és un còmic d’aventures juvenils que en aparença és un western però que realment està situat en una era post-apocalíptica. Està protagonitzat per dos personatges que vaguen amunt i avall per un món en ruïnes, topant-se amb problemes i resolent-los gairebé com ho faria “The A Team”. En aquest sentit s’ha de dir que els guions acompleixen el seu objectiu d’entretenir però, no cerquen aprofundir especialment en cap aspecte. Són correctes i prou, tenint en compte el públic al qual van dirigits. És a dir que un adult els podria trobar previsibles i fins a cert punt avorrits.

En canvi, és en l’apartat gràfic on Hermann demostra ser un autèntic mestre experimentat. La bellesa del seu dibuix, el domini de les formes, del color, de la composició i la figura humana és senzillament excel·lent. Ho és també la claredat de la seva narració gràfica, les composicions de vinyeta i el muntatge de pàgina. Diria que domina tots els paràmetres del còmic europeu, cosa gens estranya quan hom pensa que va ajudar a implantar-los. Aquella producció de luxe que hom sol esperar en un àlbum es manifesta aquí en tota el seu esplendor.

Comptat i debatut, la conclusió és contradictòria. Sospite que “Jeremiah” manté intacta després de tants anys la seva capacitat d’interessar el públic juvenil. Però, tot i la seva qualitat de clàssic, no el recomanaria a tothom tret d’aquests joves i dels comicòfils. Com sabreu, l’art seqüencial, per la seva doble vessant literària i artística, ja les té aquestes coses.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *