Debian 6 Squeeze es manté lleuger

Escric aquest apunt des del meu vell portàtil IBM Thinkpad, amb un procesador Intel Celeron i 256Mb de RAM, al qual tinc instal·lat Debian Squeeze. És l’actual versió estable d’aquest conegut “sistema operatiu universal” basat en GNU/Linux i realitzat per una comunitat mundial de desenvolupadors compromesos amb el programari lliure. Fins ara havia comprobat que Lenny, l’anterior versió estable d’aquesta distribució, era capaç de funcionar amb raonable velocitat al meu equip antic sense renunciar ni a l’escriptori Gnome 2 ni a l’ús de programes habituals com per exemple la suite ofimàtica OpenOffice, el navegador Iceweasel (derivat de Firefox) o el programa de retoc fotogràfic GIMP. És cert que la velocitat se’n resentia en obrir arxius grans però, no més que amb Windows XP.

En aquest sentit tenia la sospita que actualitzar a Squeeze podria causar la paralisi del sistema en arribar als límits del que pot suportar el hardware, tal i com ja havia experimentat amb Ubuntu o Trisquel. Doncs bé, res d’això. Després de seguir unes senzilles instruccions per modificar les fonts de programari, de donar l’ordre d’actualitzar i d’anar-me’n a llegir “Guerra i pau” mentre es baixaven i instal·laven els paquets, he de dir que tot ha anat perfectament. Squeeze corre exactament igual de ràpid que Lenny i aporta millores considerables en tots els sentits respecte del seu antecesor.

Com de costum amb els Debian estables, té en la seva contra i al seu favor aquesta mateixa estabilitat. Són alliberats amb zero errades, fet que els converteix en els sistemes més robutos que hi ha però, com que aquesta feina de neteja i consolidació porta el seu temps, i com que els repositoris queden congelats per tal d’assegurar-ne la fiabilitat, comporta que no incorporen les darreres versions de les diferents aplicacions. Això a nivell d’usuari domèstic compensa relativament, però en tot cas sí puc dir que la diferència es pot notar en comparació amb d’altres sistemes lleugers que he usat en aquest mateix portàtil, com Xubuntu o Zenwalk. Tot ells, això sí, notablement més estables que Windows XP funcionant amb l’ineludible antivirus resident i defragmentant el disc dur a tort i a dret.

Altre avantatge i desavantatge que cal comentar és que Squeeze es distribueix com la primera versió 100% lliure de Debian, amb un kernel ben net de controladors privatius. Això està molt bé des d’un punt de vista ètic però, en la pràctica potser necessiteu activar algun repositori extra per fer funcionar quelcom. Típicament, com en el meu cas, la targeta wifi. Tot siga dit, el fet que un usuari no iniciat es puga trobar amb problemes d’aquesta mena és un xicotet obstacle per una distribució que ara mateix diria que és fins i tot més fàcil de fer servir que el darrer Ubuntu amb l’escriptori Unity.

Fos com fos, trobe que la gran majoria d’usuaris domèstics no haurien de necessitar gaire cosa més del que s’ofereix per defecte o de la llarguíssima llista d’aplicacions que es poden instal·lar fent servir el “Centre de programari”, com per exemple, l’aMule, el navegador Chromium o el lector de còmics Comix. I en tot cas, es poden activar repositoris extra i incloure noves fonts de programari, cosa que per cert ha impedit que s’inclogués Debian Squeeze en la llista de distribucions 100% lliures de la Free Software Foundation. En tot cas, jo la trobe ben recomanable i una opció que cal tenir en compte si el que volem és recuperar un ordinador antic. I per últim, sí, ens permet viure en català.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *