Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Ja comence a estar un poc cansat d’aquesta secta 2.0 que està donant la volta a Internet i ho està posant tot a l’inrevés. Algú s’imagina que per cridar a un mòbil de **dafone hom s’hagués d’apuntar a aquesta companyia de telèfons? “Ho sent, si ets de **vistar en comptes de **dafone no podem parlar”. No, veritat? Doncs això és el que passa amb Facebook, ni més ni menys. No diré que no té les seves virtuts, i que fins i tot això de trencar el tradicional anonimat d’internet té el seu sentit per poder trobar gent “perduda”. Ara, per tota la resta, és la pesta.
Em vaig haver d’apuntar per veure les fotos d’un amic (amb Picassa, per exemple, això no hagués passat i a sobre serien realment privades) i ara resulta que s’està convertint en el canal habitual de comunicació. Com a molt hom sembla emprar el tradicional, obert i raonable email per coses gairebé secretes. Si t’envien un missatge al Facebook, et pot arribar al correu però no a l’inrevés. Si no tens el correu de la persona que te l’ha enviat, has de respondre pel Facebook i l’única forma d’escriure un missatge a un usuari de Facebook és apuntant-s’hi. És aquesta força centrífuga i sectària la que l’està fent fort i no tant, al meu entendre, el xafardeig. I dic jo, hi ha cap raó real per no fer-ho més obert? Certament, no la trobe.
Tampoc vull entrar ara amb el tema del contracte ni del tractament de dades o el spam, que també seria per fer-s’ho mirar. Ara només parle com a internauta que, pensant-ho bé, no veia retreure’s així el sentit d’Internet i les comunicacions lliures des de l’època dels (fracassats) grans portals. I de fet no entenc com va ser que un apologista de GNU/Linux com jo es va deixar enredar per obrir un compte de Facebook, això és com si un anarquista es fes monjo de clausura!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també he utilitzat molt el GNU/Linux i vaig acabar fent-me un compte de feixbuc ja fa molt de temps. Tot i això em molesta bastant que la gent em posi coses personals al mur, del tipus “quedem diumenge a les sis, et va bé?” o “tal dia anem a sopar a tal lloc, t’apuntes?”. Crec que la resta de gent no n’ha de fer res d’amb qui quedi i on vaig a sopar. Fins i tot hi ha gent a la que he enviat un correu electrònic convencional i m’han acabat contestant al mur del feixbuc.