Diletant i dissonant

Per a molts nord-americans, posseir una arma de foc és un dret bàsic. No estan disposats a renunciar-hi malgrat les reiterades desgràcies que provoquen. De fet, aquest és un punt fix dels debats electorals: els actuals candidats presidencials ja estan preparant la resposta òptima per a l’electorat que volen captar.

En aquest context, no fa pas gaire va aparèixer un nou estudi sobre les mesures que adopten les famílies amb canalla per a guardar aquestes eines que, com sol dir-se, carrega el diable. Als Estats Units, una tercera part dels menors viu en una llar amb armes de foc. Més de 3.000 moren cada any per culpa d’una. I més de 30.000 en resulten ferits.

L’estudi revela que les mesures són més estrictes quan els fills no arriben als 12 anys que no pas quan passen d’aquesta edat. Sembla lògic: els adolescents són més conscients del perill que els infants. O almenys aquest deu ser el raonament de la majoria de pares.

Tanmateix, és una lògica tan sols aparent, netament equívoca i àmpliament desmentida per les estadístiques: més del 90% dels menors morts o lesionats per armes de foc tenen més de 14 anys.

Aquí falla la comprensió de la ment adolescent. Encara que els adults hàgim passat per aquesta etapa, ràpidament n’oblidem les característiques bàsiques. Certament, els adolescents són capaços de comprendre bé el risc. El problema rau en una altra banda: en l’autocontrol. Els adolescents pateixen més accidents –d’armes o de qualsevol altra pràctica arriscada– perquè aquella força interior que els mena a buscar aventures, a explorar noves experiències, no és prou compensada per la capacitat de moderar els seus impulsos, de ponderar les seves accions, de contenir les seves hormones.

Per això, la resposta correcta no és augmentar la intensitat de l’educació sobre el risc –més plàtiques apel·lant a la responsabilitat– perquè no hi ha un dèficit de comprensió o de sensibilitat al respecte. Això potser aniria bé si es fés als pares!

Quant als adolescents, la resposta més eficaç és ajudar-los a controlar-se: aquest és el seu punt feble! Com? No tenir armes a casa o tenir-les ben tancades amb pany i forrellat podria ser un bon punt de partida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!