El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Si et fa mal la llet, ets “normal”
Quan parle d’evolució davant d’auditoris de joves de secundària o de públic general, m’agrada emprar l’exemple de la intolerància a la lactosa. De vegades em serveix per proposar una nova classificació de les races humanes: els que poden prendre llet sent adults i els que no. Però el que més costa és fer alçar la mà d’aquells que des de xiquets han tingut problemes amb la llet. Quan saben que ells són els normals, es miren alleujats. Perquè, és normal que els mamífers continuen alimentant-se de llet després de l’època inicial d’alletament? Esclar que hi ha casos de tolerància: al nostre gat li encanta la llet de cabra. I és un aliment molt nutritiu. Tanmateix, en general, el normal és que la maquinària metabòlica necessària per digerir la llet es desconnecte en l’edat adulta (en els humans, a partir dels 4 anys). Aquest és un funcionament fisiològic canònic: quan un enzim fa falta es connecta i quan no, la seua fabricació s’atura. El que sol passar és que el gen que codifica per aquests enzims es fa silenciós, no s’expressa. La llet conté el sucre lactosa i per a digerir-lo ens cal l’enzim lactasa. La presència de l’enzim ens permet la digestió normal de la llet. Si manca l’enzim, la lactosa és metabolitzada pels microorganismes intestinals i els productes d’aquest procés ens generen greus problemes digestius. Així que el procés normal és que després del periode inicial d’alletament, quan l’individu jove comença a diversificar la seua dieta, la lactasa deixa de ser necessària. Per què el 98% de la gent del sud-est asiàtic no pot prendre llet mentre que aquest percentatge és del 0,3% entre els bascos? Els estudis genètics han mostrat que hi ha una bona correlació entre aquelles poblacions que han domesticat mamífers per aprofitar la seua llet com aliment i la persistència de la lactasa. És a dir, durant l’evolució humana, quan la ramaderia va permetre l’accés a una font molt rica de nutrients com la llet, va començar una pressió selectiva afavoridora d’aquells portadors d’alteracions en la regulació de l’expressió de la lactasa. I els genetistes han descobert que això ha passat en diverses ocasions en diferents indrets del planeta: es detecten mutacions en les regions reguladores de la lactasa. És fàcil d’entendre que en aquesta recerca és fonamental introduir les dades arqueològiques sobre la història de les poblacions ramaderes.
En resum, en termes evolutius és més correcte parlar de la persistència de la lactasa que no pas de la intolerància a la lactosa. Per això m’ha xocat tant la manera de presentar-ho d’Elena Sevillano en el suplement Salud d’El País d’avui, al seu article Mala leche (literal). Es refereix a la intolerància a la lactosa com una malaltia (una dolencia, en castellà, té aquesta accepció) quan, pel que sabem i és de sentit comú, és d’allò més normal en un mamífer adult. I d’ací, ens podríem allargar discutint què vol dir normal, o natural…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
On el Grup O és considerat el més antic amb la societat de caçadors recolectors i tenen més capacitat i facilitat d’absorbir més nutrients derivats de la carn, fruïts del bosc i secs amb verdures de fulla verda. I en canvi molt menys de cereal, llegums secs i derivats lactics. I amb més propensió a desenvolupar certes malalties com la diâbetes.
On el Grup A és considera que es desenvolupa amb la societat de agricultors i el seu corrent saguini està més capacitat i facilitat per absorbir més quantitat de cereals, llegums i hortalitzes d’arrel. I molta menys per a les carns i els lactis. I tenen més propensió a desenvolupar càncer.
Mentre que el Grup B és considera l’època dels pastors i nòmades, per tant amb més facilitat i capacitat per absorbir més quantitat derivats lactis.
I el més nou i darrer que ha aparegut és el Grup A-B que sembla més predisposat a cert tipus d’alergies.
Encara que per norma general a l’infantesa és quan la llet té el seu paper fonamental.
I algún investigador dietista considera en general dolenta una alimentació amb lactis o els seus derivats, que a la llarga el seu abús facilita l’aparició de malalties associades a l’excés de greix, com el càncer i la perdua de la visió.
On a més la qualitat de la llet depén entre d’altres de la cloròfila dels prats que pasturen i el seu tractatment posterior per a la seva esterilització. Com la llet refrigerada Puleva de Consum o abans la procedent de cantabria.
On com en tot sempre sòl n’hi haure una excepció que confirma la regla, com el kéfir de llet fermentada de cabra, el mató o algun formatge. Com el -Comte- de llet crua sense sal de la marca President que venen a Alcampo.
En el cas basc podria ser que entre el Grup sanguini O Rh+ i el Grup O Rh- podria ser la diferència entre tindre més facilitat per assimilar els derivats lactics.